Parlem de bous

No sé qui va dir que la corrupció del llenguatge és un indici de la malaltia del cos social. I estem tan malalts que ja no sabem ni a quin extrem estan arribant els nostres polítics en l’expressió dels pensaments i sentiments per mitjà de la paraula. Sembla que s’ha arribat al consens que no cal acostar-se a la veritat sinó, com feien els vells sofistes, només es tracta de defendre els propis interessos adquirint el domini de raonaments enganyosos, enverinant i intentant extasiar els personal amb les paraules. Plató diria que amb les paraules només hi ha la intenció de capturar les nostres ànimes calmes. Cadascú té la seua pròpia veritat, però, en compte d’enunciar-la d’una manera clara, hi ha la tendència d’aplicar les tècniques persuasives amb l’única finalitat de fer-se un lloc en l’administració de la polis.

Tota la polèmica que s’ha muntat a propòsit de l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular per regularitzar les corrides de bous com a bé d’interés cultural em va semblar una pel·lícula de Woody Allen. Si no recorde malament era Annie Hall, en què els personatges protagonistes, una parella que havia trencat, parlaven, dialogaven, dient-se coses que realment no pensaven. La genialitat de Woody Allen consistia en el fet que, mitjançant subtítols, apareixen els veritables pensaments dels personatges. Així, Toni Cantó, per defensar les corrides de bous, diu en el Parlament alguna cosa així com: Els animals no tenen “ni drets ni obligacions”, i afegeix que, en no tenir “capacitat de decisió”, no es poden considerar “subjectes ètics capaços de discernir entre el bé i el mal”. Però, si li posarem subtítols que digueren el que realment pensa, llegiríem: “Els catalans no tenen dret, ni capacitat de decisió per prohibir les corrides”. No us cregueu, però, que en l’altre bàndol es van quedar curts, perquè quan el Parlament català va manifestar-se contra el maltractament als braus i les corrides quedaren prohibides per respecte als animals, si ho haguérem subtitulat, llegiríem: “Prohibim les corrides perquè són espanyoles”. Per què els “correbous” són permesos, argumentant que són una tradició? La tradició és un argument que pot servir per defensar més d’una aberració, si no expliqueu-me com justifiquen algunes cultures l’extirpació del clítoris a les xiquetes. Si parlem de maltractes d’animals, parlem-ne, però seriosament. Toni Canto i els  seus oponents parlen d’una altra cosa. No parlen de bous.

Levante, 18 de febrer de 2013