Encetar el meló

No fa ni quatre dies la Sagrada Constitució era insubstituïble, pura... No se li podia tocar ni un pèl. Només s’hi deixà acaronar amb nocturnitat i traïdoria,  pels partits fidels als criteris del Capital    ─quina paraulota!─. Només es tractava d’introduir-li un poquet de reforma per donar preferència als interessos del diners, que han obtingut prioritat absoluta en relació a les altres partides del Pressupost. La Santa Constitució no podia resistir-se a la boja voluptuositat que les ideologies lliberals estan imposant per encarar la crisi. Però això sí: continua sent casta i pura contra les temptacions dels que exigeixen més democràcia, per als qui volen decidir en quin Règim volen viure.

Ara, però, tots els partits, excepte el PP, en demanen la reforma. I ho fan, no perquè tenen un projecte clar i molt estudiat de regeneració democràtica que ofereixen a la societat a la qual haurien d’aspirar a guiar pel recte camí. No. Ho fan, perquè totes les institucions que consagra la Santa fan olor a clavegueram i el personal indignat els arrossega i els obliga a moure’s un poc. I què fer? No tenen ni idea! I, per això, ja ens anuncien un nou espectacle improvisat. Un dels primers a moure peça ha estat Pere Navarro que, pobret, ja fa temps que no n’encerta una, perquè tampoc no sap de què mana i què pot o no decidir ell mateix o deixar decidir  a la gent que representa. Uns minuts abans que Rubalcaba compareguera al debat de política general al Congrés, va plantejar una de les qüestions més intocables de la Constitució. En una conferència a la Cambra de comerç davant un centenar d’empresaris, va deixar caure que els socialistes creuen que el relleu a la monarquia podria ser una porta oberta a la reforma constitucional que anhelen i que, al seu parer, frenaria les aspiracions sobiranistes de Catalunya.  Encara no havia obert el meló i ja tenia les respostes per davant i per darrere: per passar-se’n i per no arribar. Per passar-se’n, el PSOE l’ha desautoritzat, el Rei no es pot tocar; i, per no arribar, les Joventuts Socialistes de Catalunya  li han dit que de relleu res, que cal proclamar la III República. Com veieu es tracta de plantejaments molt pròxims. L’altra esquerra encara no ha dit aquesta boca és meua sobre la divertida qüestió... Però mai no havia coincidit tanta gent en plantejar la Reforma Constitucional. No estaria malament que es prepararen la lliçó i ens presentaren alguna cosa un poc treballada i meditada. Haurien d’estudiar quina hauria de ser la reforma convenient per salvar la democràcia, per acabar amb tot aquest desgavell i que no passe el que passa sempre: que de tan impura cadena sempre ens deslliguem tard i malament.

 

Levante, 25 de febrer de 2013