High Noon

Llig atentament el magnífic llibre del jove historiador de vuitanta-dos anys, Josep Fontana Por el bien del imperio. Una història del mundo desde 1945.  Dic que llig atentament, però la veritat és que no ho faig com ho hauria de fer amb el bolígraf en la mà, subratllant i prenent notes, com demana una obra de referència per conéixer el món on vivim i entendre la condemnada crisi on estem instal·lats. Com que ja comence a ser vellet i segur que no m’hauré d’examinar,  llig com em dóna la gana, assegut al sofà o estirat al llit com si d’una magnífica novel·la es tractara. I em trobe amb un relat molt ben documentat ple de magnífiques anècdotes que segur que no recordaré quan l’acabe. Avui, llegint un apartat, La guerra fría cultural, m’he entretés en el paper del  cine en la lluita contra el comunisme. Controlar un mitjà tan popular i de tanta influència era fonamental, per això es van veure en la necessitat de perseguir els membres progressistes de la indústria cinematogràfica de Hollywood que es van trobar amb la misèria d’alguns delators, com l’actor Robert Taylor o els realitzadors Elia Kazan, Robert Rossen i Edward Dmytryk que es van convertir en autèntics bocamolls. La por va paralitzar a molts i hi va haver una època de terror que va reflectir molt bé una al·legoria filmada en 1952, Sol davant el perill (High Noon) de Fred Zinnemann. I em dóna ganes de tornar a veure la pel·lícula i gaudisc de la banda sonora i em contagie de l’agonia del protagonista, Gary Cooper,  narrada en temps real, que no se’n va amb la núvia, Gracie Kelly, per a fer front a uns delinqüents i defendre uns conciutadans que l’abandonen i el deixen sol. L’actualitat del film és brutal a casa nostra. Torne al llibre i em trobe amb els llepaculs: la maniobra iniciada pels militars, amb el recolzament entusiasta de la CIA, per aconseguir que les pel·lícules de Hollywood agafaren la bandera de l’anticomunisme. En aquesta faena, podem trobar noms com Jhon Ford, Merian Cooer, John Wayne i Ward Bond. Paradoxalment en aquest bàndol també hi hagué víctimes de la guerra freda. Wayne va protagonitzar una pel·lícula sobre la vida de Gengis Khan, The Conqueror, que es va rodar en el desert d’Utah, que estava contaminat pels assajos atòmics. I molts dels actors que van treballar en la pel·lícula, un total de 91, desenvoluparen alguna forma de càncer i 46, entre ells Wayne, van morir abans d’hora. En definitiva, Fontana et fa pensar i com deia el mestre: un llibre que no faça pensar no és un llibre, és un barbitúric.

 

Levante, 25 de març de 2013