L'escriptor i la consciencia

 

Com que a Sueca hi ha un fum d’escriptors, és un lloc idoni per a fer itineraris literaris com el que va organitzar l’amic Pere Marco per a joves, que candorosament volen ser mestres. Un itinerari en què d’entrada els estudiants estaven advertits que no s’hi trobarien en cap meravella monumental ni arquitectònica per uns carrers tan neutres. Només calia llegir-los el que va escriure Joan Fuster: “Sueca és una ciutat plana, de carrers correctes i aspecte una mica anodí... El turista pot passar-ne de llarg amb tota tranquil·litat: no es perdrà res. D’ordinari s’esdevé així, i els suecans estem igualment molt tranquils amb aquesta absència de curiosos”. L’organitzador de l’itinerari i els estudiants de magisteri no buscaven, però, cap monument que els deixaren bocabadats. Potser només tenien la mateixa necessitat que va tenir una vegada Josep Pla que venia del Golf Pèrsic i considerà que Sueca era una estació inevitable per anar a Palafrugell. Pla venia a veure Fuster de la mateixa manera que ara han vingut els estudiants de magisteri: a remenar en les petjades de l’assagista i en la seua herència. I sembla que va ser agradable visitar els llocs emblemàtics de  l’escriptor, gaudint de la lectura d’uns textos molt ben escollits que anaven llegint-los pels camí. A Sueca és natural que qualsevol dels estudiants, sense cap por de fer-se el desraonat, pregunte: quin és el millor escriptor d’aquest carrer?  I Pere, amb tota la seguretat del món, els contestava un nom que segur que coneixien. I en passar per la plaça de l’Ajuntament, inevitablement, els portà al carrer Cullera on té l’estudi Manolo Baixauli. Malgrat que era un grup bastant nombrós de gent, l’escriptor els va fer pujar al seu estudi per atendre’ls com Déu mana. Mireu si els va fer cas que, fins i tot, els va presentar la seua consciència. Mentre l’escriptor explicava als estudiants no sé quina cosa del procediment d’escriptura relacionat amb la seua faceta de pintor, es van sentir uns colps forts i violents en una porta: pam, pum! L’escriptor, inalterable, continuava el seu discurs, mentre els colps es repetien: pam, pum! Els estudiants es miraven atònits sense saber com reaccionar i murmuraven a propòsit dels colps que continuaven insistint: pam, pum! L’escriptor, ferm, va fer un gest que convidava a la calma i els va dir: tranquils, no passa res, només és la meua consciència. Una consciència que sembla ser que s’alliberà de la presó on la tenia tancada i va passar com una ratlla de fum entremig del personal. Després, ens va tocar atendre els joves  als més veterans i volgueren que els parlàrem de les tertúlies. Cap problema, si es tracta de parlar, d’això en sabem molt. I parlàrem.  

Levante, 4 de març de 2013