De vergonya

Com un fum de valencians, vaig veure el programa de Salvados sobre l’accident del metro de València. I, en veure la cara que feia Juan Cotino, president de les Corts Valencianes, vaig pensar que el paio, aquell dia, sí que s’havia guanyat el jornal ben guanyat i sense dir aquesta boca és meua, només mostrant la seua cara folrada de baqueta. El vaig trobar fent un ridícul espantós, evitant respondre cap de les preguntes que li feia el periodista Jordi Évole. Era un Cotino fugitiu. No feia falta que diguera res, però, n’hi havia prou en veure-li els silencis, els gestos, les mirades, les actituds... Era tot tan eloqüent i transparent! Mireu si es va guanyar el jornal aquell dia que els cronistes diuen que l’endemà no es va atrevir a assistir a un acte oficial,  que li tocava presidir: la inauguració d’un curs de Dret parlamentari. Va fer fugina com un escolar que té vergonya de donar la cara perquè ha fet una malifeta i de les grosses. Tenia por de pagar-les totes juntes? I va enviar un altre que també té tanta vergonya com una granota pèls. Qui s’havia d’encarregar del mort? Era evident: un forense, el vicepresident de la cambra Alejandro Font de Mora.

I veig de nou el poder de la premsa, de la faena ben feta que torna a fer visibles les coses que s’havien aconseguit amagar, que volien que passaren desapercebudes. Sembla que per al nostre Govern era molt més important la visita d’un Papa que les víctimes d’una desgràcia. Ara, però, ens tornen a convocar: 43 morts, 47 ferits. Exigim responsables! Volem justícia! Tot això, perquè diuen que vora 800.000 valencians connectaren en el programa de la Sexta. Si voleu, podem tornar a discutir si és l’oferta de programes ben fets el que genera demanda i no a l’inrevés. Millor, però, que ho deixem per a una altra ocasió. Ara toca  lloar el programa, perquè deixa al descobert un acte de covardia. Covardia en voler amagar uns fets que podien exigir responsabilitats. I covardia dels que no han volgut participar en el programa i que van veure els seus noms destacats en la pantalla. Diuen que sense la faena d’aquest mateix diari, Levante EMV, que ha seguit sempre els esdeveniments, de Vicent Peris, director del programa 0 Responsables i la de Barret Films, Évole no hauria pogut fer un programa com el que va fer. Les nostres felicitacions per la part que els correspon. Encara com, de tant en tant, alguns periodistes poden estar orgullosos de la seua professió. El Molt Honorable president Fabra, ja pot anar pensant en algunes destitucions més, per favor.

Levante, 6 de maig de 2013