Desert estèril

Encara que m’hauria de suggerir altres coses molt més crues i punxants, trobe molt entendridora la foto de Soraya Saénz de Santamaria, entre González Pons i Floriano, en la seua arribada a Gandia per inaugurar l’Escola d’estiu del PP. La vicepresidenta dibuixa un somriure magistral i alça la cara per mirar la de Pons mentre li ensenya la bossa de mà que fa ressaltar, en la foto, el seu gran rellotge blanc. I t’imagines el que no diu: “No us porte res. No crispeu, no feu cadenes que trenquen Espanya, què voleu?”. Després, quan lliges el que va dir al president Fabra que l’acompanya en el viatge d’anada i tornada a l’estació de l’AVE t’adones que no anaves massa desencaminat: “Abans es reclamava molt i es demanava fora el que no es tenia dins. Ara es valoren les administracions eficaces que són valentes a l’hora de prescindir de coses” i “La política ha canviat, s’aprecia els polítics que gasten només el que tenen i no viuen per damunt de les seues possibilitats”. És a dir el que t’havies imaginat: “Com que no alceu un gat per la cua, no us porte res”. I és que l’únic que alça la veu i el cap per cridar un poc, però sense fer cap de soroll, no siga cosa que l’acusen de nacionalista, és Alfonso Rus: “ Sóc valencià, del PP, però valencià i cal reivindicar el que ens toca davant qui faça falta. Si ens donaren el que donen a altres ens sobrarien els diners”. Té raó, però què fa o què ens suggereix que fem perquè ens ho donen? La resposta és evident: seguir ofrenant noves glòries a Espanya. Mentre no ens demostre el contrari, seguirem pensant que el seu discurs reivindicatiu no és més que pura retòrica. Potser trobe la manera d’aconseguir algun duro, com ha fet sempre la dreta: amb resignació dels que sofreixen i amb la caritat dels que posseeixen, com ho vol fer la rectora de Màlaga per a finançar els estudiants sense recursos: drets educatius a colps de caritat. Potser, per això, l’alcalde de Xàtiva s’ha fet visitar pel xeic milionari d’Emirats Àrabs Hamad bin Hamdan amb qui s’ha retratat amb el quadre de Felip V cap per avall. A veure que cau, es deu haver dit Alfonso Rus, perquè no crec que el seu propòsit siga reivindicar la figura del poeta Ibn Hazm, del qual el xeic és admirador. Un poeta andalusí del segle XI que s’hagué d’exiliar per la intolerància religiosa i que ens va deixar uns poemes que podrien estar escrits avui: “La ruïna ho ha regirat tot: la prosperitat ha esdevingut desert estèril; la societat, solitud espantosa; la bellesa, un munt d’enderrocs dispersos; la tranquil•litat, un encreuament aterridor”. Levante, 9 de setenbre de 2013