La MIM a Sueca: un miracle

La paraula miracle és la que més es va sentir en la presentació de la 24a Mostra Internacional de Mim de Sueca que es va fer, com sempre, en la Muntanyeta dels Sants que ja s’ha convertit en un dels poquets símbols de la resistència que ens queden. Amb un excel•lent arròs patrocinat per un botiguer local, com ha de ser, es presentà una Mostra que vol subratllar que el treball en equip és un dels pocs instruments que ens queden per resistir tota la caspa carpetovetònica i carca que ens vol envair les nostres vides. Potser, per això, no va arribar a temps a la presentació Manuel Tomàs Ludeña, director General de CulturArts Generalitat, que deuria estar entretingut en acomiadar personal en una d’aquelles coses que tant de moda ha posat la dreta local i que es diuen ERO. Sí que va assistir a l’acte la representació de la inexistent banca nacional que ens queda: el Compromís social Bancaixa i que es diu Pepe Catalunya, que pobrets i com poden, continuen patrocinant el Festival de MIM i els premis que volen anomenar Ciutat d’Alzira, però que sense el meu amic Josep Gregori i la seua editorial Bromera no existirien pas. No sé si el pas anterior està ben posat, perquè jo no el faig servir, però, amb la que cau, cada dia tinc més ganes d’anar-me’n nord enllà on diuen que la gent demana el que és seu; no com ací que tenim un president que no pinta fava i fa el ridícul allà on va, sobretot, quan va a l’altiplà que és on li manen la faena. Estava, però, parlant del festival de MIM i havíem quedat que era un miracle. I és veritat. Em va tranquil•litzar molt el meu cunyat Joan Baldoví quan va reivindicar tots els anteriors governs municipals en la tasca d’un projecte comú: el MIM de Sueca no és de ningú, perquè és de tots. Més encara i accentuant la importància de l’equip, el Coordinador de la Mostra i imprescindible per a molts, Abel Guarinos, de manera molt sincera i modesta, va dir que, encara que ell desapareguera del mapa, la Mostra continuaria perquè hi havia una estructura creada, un equip, que podria continuar la tasca. Una tasca que aquesta edició protagonitzen les sinèrgies humanes en temps de crisi: el treballs en grup, col•lectius de treball, i tot posant l’accent en muntatges de teatre gestual amb arrels de tradició en la dansa popular i el folklore. Enguany Abel vol que ballem. Ja sabeu: vol que alcem la cameta! Levante, 16 de setembre de 2013