Els primers trons

Tots els anys passa el mateix. Arriba un dia de final d’agost i cauen de colp tots els trons d’uns diaris que et tornen a les històries massa repetides de la realitat de sempre: Atac imminent, Estats Units i els seus aliats es preparen per a llançar míssils...; el PP evita que Rajoy haja de respondre per Bárcenas; el Govern, del nord, certifica el retall de 2000 milions en aquest exercici; Bànkia dóna tres dies al Consell, d’ací, per a abonar el deute de la Fundació del València CF; Fabra millora el sou a dos assessors. Segueixen els trons, però ara en el cel. Comença a ploure i no es pot fer el penúltim passeig matinal per vora mar. Les gotes impacten contra el vidre de la finestra com si t’advertiren que el parèntesi s’ha acabat. Es refreda l’ambient i s’agraeix el canvi: L’oratge deixa el dia més fred d’agost en 27 anys. El sol descansa i el món es torna una mica més obscur. Podries contemplar el paisatge humit de la pluja, però no pots estar molt de temps immòbil i t’obligues a seguir llegint els diaris que et desperten d’uns dies de descans: l’aire càlid i humit de la mar dispara les tronades; el TSJ rebutja donar més termini al fiscal de Nóos perquè estudie els delictes atribuïts a Camps i Barberà. Encara està aquesta gent per ací? Que no s’avorreixen de protagonitzar les mateixes històries? Encara com has pogut descansar. Penses que has tingut sort d’haver pogut desconnectar, perquè bona part del personal seguirà sofrint les conseqüències de tot el que patim: retallades brutals, atur i més treball i la meitat de jornal... “Preferisc perdre la mà que no tot el braç”, diu un treballador que ha arribat a un acord amb l’empresa. Què farà Blasco aquesta nova temporada? Com ens entretindrà? Què passarà amb la tele, d’ací i d’allà? No en veurem cap de les dues? I com s’ho farà un Fabra que cada dia se li assembla més a Camps, però sense ni un duro? Seguim llegint i li hem d’agrair al bocamoll de González Pons que, per fi, diga algunes coses amb molt de trellat per tancar una polèmica absurda: “Qui es fotografie amb gestos feixistes no mereix estar en el PP”. Però, sobretot, li agraïm que es desmarque dels qui equiparen la bandera feixista a la republicana, quan confessa que se sentia representat pels republicans espanyols que van alliberar París de l’ocupació nazi i per la bandera “històrica” que oneja en la plaça de l’Ajuntament de París des de 2012 en els actes de record dels exiliats espanyols de la resistència. La gota freda descarrega fortes pluges en la Safor, la Marina i la Vall d’Albaida. Ens haurem d’espavilar i tornar a la faena. Levante, 3 de setembre de 2013