Políticament pobres

Només cal fer una ullada a la llei Wert per trobar-te amb un cos de doctrina intolerant, sectari, classista i irresponsable, fruit d’uns polítics mediocres que, embolicant-se amb la bandera, en compte de fabricar un projecte educatiu, d’estat plurilingüe, seriós, que resolga el problemes de l’escola, busquen, a la defensiva, les adhesions d’un sector de la població que consideren els seus i que són els depositaris d’una identitat nostàlgica i encarcarada. Sembla mentida que no s’hagen adonat que els països políticament pobres, enfront d’un estat cada vegada més nacional, han trobat la resposta de la manera que va aconsellar Xavier Ruben de Ventós: “Deixem-los ser nacionalistes a ells i reivindiquem tot just la independència”. Amb la independència, el reconeixement de la identitat cultural ja vindrà tot sol. Els president Alberto Fabra, també incapaç de fabricar projectes mínimament creïbles, s’oblida dels problemes reals dels ciutadans, l’atur, l’educació, la sanitat, la corrupció i busca una fórmula més antiga que la picor embolicant-se també amb la senyera, amb les senyes d’identitat que, diu, responen a un sentiment popular, com són: “el valencià com a llengua pròpia” i la “senyera, com a símbol de la personalitat pròpia”. Veureu, però, que l’adjectiu “pròpia” contrasta amb el concepte d’una identitat que és “pròpia", però no única: “Els valencians som espanyols”. No sabem si l’inspira el misteri de la Santíssima Trinitat: “Dues personalitats distintes, però només una vertadera”. O bé s’inspira en Antonio Machín: “Como se puede querer dos mujeres a la vez y no estar loco”. I només cal veure la seua actuació a Madrid per veure quina és la nació vertadera i a quina vol més el president Fabra. Com sabeu, la pàtria és la butxaca. I què fa lo nostre president amb la nostra pobreta butxaca? Admet que el finançament de la “pròpia” és insuficient, però, com vol més a Espanya que a cap altra, els diputats valencians del seu partit voten per dues vegades a Madrid contra la millora de l’actual sistema de finançament i, no sé si amb nocturnitat i traïdoria, va fer retirar de l’ordre del dia del Congrés dels Diputats una reforma de l’Estatut d’Autonomia, que hauria de garantir les inversions de l’estat a casa nostra d’acord amb el nombre d’habitants. I què vol que fem amb la bandera? Que es deixe de banderetes i que faça que les ambulàncies arriben a hora, que els nostres fills puguen estudiar dignament i que els empresaris tinguen les infraestructures necessàries perquè la cosa funcione. O que se’n vaja i en busquen un altre que defense els nostres veritables interessos i que no s’amague darrere d’uns símbols que no es creu. Levante, 14 d'octubre de 2013