Canal 9

Escric aquest article mentre mire un programa especial de televisió valenciana després del seu tancament. He d’advertir al lector que ja fa molt de temps que vaig decidir tancar el canal a casa meua. El sectarisme i la manipulació de la informació que transmetia em feia insuportable quedar-me una estona en qualsevol de les seues emissions. Ara contemple, atònit, el mateix dia del tancament, en què m’he decidit connectar-me al canal per veure què passa, que probablement s’hi respira, durant una única vesprada, més pluralitat i més bona informació que durant no sé quants anys de tant de fem informatiu. Totes les veus que eren impossibles de sentir els dies en què la programació era normal, de colp, apareixen com si s’haguera descobert la llibertat d’expressió. Escolte de fons la veu d’Ovidi Montllor i sent a l’alcalde de Morella utilitzar l’expressió País Valencià. Una expressió que segur que tenien prohibida els treballadors de la casa. Sentir a dir en Canal 9 que el president Alberto Fabra no dóna la cara és una notícia tan extraordinària i important com el seu tancament. Ho descriu molt clarament un representant d’Escola Valenciana: “Avui és el primer dia que em deixen parlar en aquesta casa”. No s’equivoqueu, però, no m’alegre del tancament de, malgrat tot, la nostra ràdio i televisió pública. Una ràdio i televisió que han tingut durant massa temps segrestades els mateixos de sempre i que, ara, com a solució al seu sectarisme, corrupció, mala gestió i incompetència, volen desmantellar. Ens volen desposseir dels únics mitjans de comunicació que ens queden en català al País Valencià. Uns mitjans que, malgrat tot, han fet una extraordinària faena de normalització lingüística i de vertebració del país. Durant aquest temps, hem gaudit d’un bon grapat de professionals, que amb els diccionaris en la mà i amb molt d’esforç, ens han pogut oferir programes infantils i esportius que han ajudat a normalitzar la llengua. Amb el tancament de la ràdio i televisió, la minorització de la llengua s’accentuarà de manera inevitable. Ara veig que Ximo Puig diu a través de la pantalla que, si és president de la Generalitat, es compromet a ressuscitar-la. Ja m’agradaria que els gestors polítics del país, en el futur, reconstruïren una televisió i una ràdio pública i decent en què es respirara la pluralitat i la llibertat que s’hi respira aquesta vesprada, la primera després de la decisió de tancar-la. Levante, 11 de novembre de 2013