dilluns, 25 de novembre de 2013

Un son profund

. Es poden llegir els clàssics als disset anys? La resposta la dóna Enric Iborra en el seu llibre: Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal (Viena). “Els alumnes no haurien de tenir cap mena de restricció en les lectures, ni pel que fa a la temàtica, ni al tractament de la temàtica, ni a la dificultat, ni a res. Als disset anys un es pot encarar amb qualsevol llibre”. Molts hem començat a llegir de joves de manera desordenada i enteníem el que enteníem, fins que descobrírem que l’única manera de llegir bé és rellegir. Per rellegir, però, primer cal llegir, encara que fins a una certa edat –Josep Pla ho diu ben clar: haver passat la ratlla dels quaranta– no arribes a traure l’entrellat, a comprendre una mica la impressionant, grandiosa, simplicitat de moltes obres de la literatura universal. Iborra també ho té molt clar: “Això, però, no és cap argument per no llegir als dissets anys. Ben al contrari. Qualsevol llibre el podrem llegir, en principi, més endavant, però la lectura que no fem de joves és una oportunitat perduda”. I té raó. És important que llegim els clàssics, perquè ens hem d’implicar, el més aviat possible, en la transcendental conversa que va començar fa milers d’anys i que continuarà després de nosaltres. I que els joves, a partir de les veus que han parlat abans nostre, adquirisquen la pròpia per trobar algun sentit als grans interrogants que els homes ens hem plantejat des dels inicis de la civilització. El llibre d’Iborra converteix en possible un impossible: tractar un temari que inclou des de les literatures de l’antiguitat fins a la novel•la del segle XX, passant per la literatura medieval, el romanticisme i la novel•la realista, el simbolisme i el surrealisme... I ho fa construint un itinerari que es concentra en sis obres fonamentals: Edip rei, la Divina comèdia, Hamlet, Madame Bovary, Les Flors del mal i La metamorfosi. Un itinerari que fa possible que puguen interessar, als alumnes de batxillerat, uns autors tan importants de la literatura universal com són Sòfocles, Shakespeare, Flaubert, Baudelaire i Kafka. Això, sense renunciar a una panoràmica completa i fer un tast d’Homer, Virgili, Horaci, Boccaccio, Cervantes, Voltaire, Proust, Joyce,Thomas Mann... En definitiva un viatge que, en el cas d’Ulisses, culminà amb: “un son suau, deliciós, li va caure damunt les parpelles, un son profund, tan profund com seria la mort, i dolcíssim”. Un viatge de retorn a la pàtria, cap a la maduresa física i espiritual, després de tantes aventures i coneixences. Bon viatge!. Levante, 25 de novembre de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada