dilluns, 18 de novembre de 2013

T'estimo tant

Mentre veig Rafa Xambó per la tele llegint un comunicat als treballadors de Canal 9, el carter, que només truca una vegada, em porta un sobre que conté el seu últim treball, T’estimo tant, sobre dotze dels sonets de William Shakespeare, que han estat traslladats al català amb eficàcia, intel•ligència i sensibilitat per Txema Martínez que ha fet servir un llenguatge proper, sense rebaixar ni u bri el rigor de la mètrica i la rima. No sé què fer: si seguir mirant-me la tele o obrir el CD. I, evidentment, opte per la segona opció, sense tancar la tele, però llevant-li la veu. Ja me sé de memòria el discurs que toca quan s’han d’esmolar ben bé les eines. Segur que diu alguna cosa així com: “Hem viscut un colp d’Estat mediàtic. Una grandíssima irresponsabilitat per part del Govern...”. Tanque la tele i m’entretinc posant el CD a l’aparell de música que va com vol a casa meua. I sent una lletra que m’agrada molt més que la del míting: “És amb els ulls tancats que hi veig clar, després d’un dia veient coses tosques; quan dormo, al somni et poden contemplar, i com llums fosques són llum a les fosques”. Quan l’acabe de sentir i de llegir-me alguna cosa, pense que fins i tot en aquest treball podem veure la part reivindicativa de l’activista cantant a temps parcial que és Rafa Xambó, que ha fet un disc que és un cant lliure a l’amor homosexual, hetero i bisexual, que encara avui és una assignatura pendent malgrat els avenços en la legislació. Encara avui els sonets de Shakespeare són un instrument per a la reivindicació. Sembla que Shakespeare no tenia manies amb el gaudi de la carn i les seues paraules, cantades per Xambó, sonen com la reivindicació del dret al propi cos, a la llibertat sexual i el dret a estimar com cadascú vulga i a qui vulga. I, segons diuen els crítics, si escolteu el disc, s’hi trobareu amb el treball més madur i refinat del cantant d’Algemesí que, aquest viatge, és acompanyat pel pianista de jazz Salva Vázquez i pel violoncelista Matthieu Saglio que afegeixen un sabor musical de diferents orígens: cançó francesa o italiana, però també músiques americanes, sobretot, de jazz que fan de Shakespeare un “autor fresc, jove, aparentment espontani i genial fins i tot en les equivocacions, tan morals com poètiques”. Esmolem ben bé les eines, però aturem-nos una mica i tornem una altra vegada al Teatre Micalet, el dijou 28 de novembre a les 20, 30 hores a una actuació única. Levante, 18 de novembre de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada