Pegar la volta a l'ou

No he pogut encara examinar detingudament el Diccionari normatiu valencià de l’AVL i no m’he fet una idea de l’abast de les aportacions. Sí que he vist, però, legalitzades expressions tan nostres com fer la mà; de la mateixa manera que es deixa ben clar que nosaltres, els valencians, peguem els besos, les voltes, els rebolcons....; i no els fem, com fan en altres indrets del domini lingüístic. He anat amb tota la intenció a buscar la paraula xarlotada, que no està en cap altre diccionari normatiu, i m’he alegrat de trobar-la, perquè és la manera de definir millor el que han fet fins ara els nostres polítics, sobretot els de dreta, en el tema de la llengua: actuació grotesca i ridícula. La darrera xarlotada l’ha feta Maria José Català, consellera d’Educació, Cultura i Esports, que, a propòsit de la nova polèmica sobre la definició de valencià del Diccionari normatiu, vol que el Consell Jurídic  Consultiu es pronuncie sobre si el valencià és el mateix que el català per a veure si es pot fer una impugnació judicial. Una vegada posats a la faena de fer dictàmens sobre xarlotades, els del Consell Jurídic Consultiu, podrien dictaminar també si tenir el valencià com a llengua materna és un defecte com va dir la Consellera de Cultura o si el cognom Català és contrari a l’estatut per si fa falta que la Consellera dimitisca o se’l canvie. Maria José Valencià quedaria molt millor i més apropiat a l’esperit de l’Estatut. En el nou Diccionari els valents cauen de cul. Confiem que Vicente Garrido no en caiga, després d’atrevir-se a dir que el valencià serà el que l’AVL diga què és. Si cau, no serà per falta de sentències jurídiques que avalen els criteris científics. Sentències que els nostres governants es neguen a complir. Com s’atreveix a dir la Consellera que espera que l’Acadèmia acate el dictamen del Consell Jurídic Consultiu? És que ja sap quin és? Esperem que els del Consell Jurídic Consultiu no li peguen la volta a l’ou (que en el Diccionari vol dir canviar radicalment les coses) per complaure uns polítics tan acostumats al cinisme i a aprofitar-se de la debilitat del nostre idioma per a destruir-lo. La Consellera li pega també la volta a l’ou quan diu que la Generalitat no vol que es parle del valencià per a conflictes i per a polèmiques, com si no sabera perfectament qui ha utilitzat la llengua per a traure rèdit electoral sense importar-li el mal que podien fer i l’estúpida divisió que han creat. Ara, però, gràcies a Déu, els nostres governants tenen un problema molt greu: el personal no es creu ja les seues mentides. N’han dit tantes!

Levante, 10 de febrer de 2014