Que Déu ens pille confessats si l’expiació de tots els
pecats del PP i del PSOE passa per fer seguidisme de les ocurrències de Rosa Díez. Més val que deixem que es
florisca la cosa, si la regeneració política i la recuperació de la
credibilitat de les institucions l’ha de dirigir el populisme ronyós i el
nacionalisme caspós d’una dirigent que s’apega com una llepassa als càrrecs
polítics (n’ha ocupat un bon grapat i de tots els colors) mentre parla de
renovament i de renaixement moral. Alfredo
Pérez Rubalcaba s’equivoca en l’estratègia de deixar el PSC amb el moc
penjat en obligar-lo a fer pinya amb Díez i el PP, en una moció trampa d’UPyD
que explicitava el rebuig al pla “secessionista” català. “He sentit vergonya”,
confessava un històric militant socialista, després de votar amb UPyD i el PP.
L’aprovació del text “no aporta res ni al PSC ni al PSOE”, opinava. I té més
raó que un sant. Rubalcaba s’equivoca encara que només pense en les eleccions
espanyoles.. D’on creu que li han vingut, al seu partit, les majories en el
Congrés dels Diputats? Creu que li han plogut del cel? S’ha parat a pensar
quants diputats aportava el PSC? Fer miques el PSC no és una bona estratègia
per recuperar la majoria. Rubalcaba no ha inventat res. La seua estratègia és
la mateixa que la de José Maria Aznar: fer-se
fort en la resta de l’estat, sense importar-li que a Catalunya cresca
l’independentisme. El d’Aznar era un plantejament immoral des del seu punt de
vista de la “pàtria” que deia que defensava, però li venia com l’anell al dit, perquè restava
vots als socialistes. Tant se li donava tot mentre el seu partit sumara. Però
què guanya Rubalcaba i el PSOE amb aquesta estratègia? L’independentisme creix
poc a base dels votants del PP. On aniran a parar els votants d’un partit destrossat,
que li han volgut fer perdre la credibilitat? Entre el PSC i el PSOE hi ha
poques diferències. Només una, diria jo: molts socialistes catalans defensen un
dret democràtic que el PSOE no reconeix. Una única diferència que Rubalcaba no
sap resoldre, ni tan sols gestionar sense fer estelles el partit dels
socialistes catalans. Que s’ho faça mirar i que Santa Llúcia li conserve la
vista en l’anàlisi marxista o en el que siga que fan ara. Però que tinga en
compte que, fent-li el cul gros al partit de Rosa Díez, no farà de la nit el
dia. Nosaltres, valencians, que no som ningú, pobrets, sofrirem com sempre els
danys col·laterals: tindrem promocionat un actor fracassat.
Levante, 27 de ferer de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada