Un teatre de províncies

No m’ha sorprés que el director Zubin Mehta anuncie que trenca la seua relació amb el Palau de les Arts de València per l’escàs finançament que el Ministeri de Cultura destina a aquest coliseu. Tornarà si la situació millora, diu. Una vegada més es demostra que quan més temple no hi ha més religió. Quan més local, no hi ha ni més ni millor programació. Amb els diners que ha costat el Palau tindríem òpera, teatre i no sé quantes coses més per a molts anys. Ara tenim el temple, però falta la religió. El fet em fa recordar una visita que va fer Santiago Rosiñol a València en què li van ensenyar el riu. En veure un llit tan gran i tan poc de riu, Santiago Rosiñol no es va poder estar de dir: “De moment vostés tenen el local, ara els falta el riu”. I això és el que està passant en totes les torres, palaus, i monuments que han alçat en el llit del Túria.

En l’última estrena de Mehta, al Palau de les Arts, amb Turandot de Puccini, el mestre indi va rebre una forta ovació per part d’un públic que també volgué escridassar i demanar la dimissió a la consellera de Cultura, María José Català. Tot un símbol! No m’haguera pensat mai que aquest Palau es convertiria en un lloc on es demanaria la dimissió d’una Consellera del PP. Mehta se’n va, però deixa un missatge claret: “Si van baixant el pressupost any rere any al Palau, acabarà sent un teatre de províncies”. I què es pensa ell que podia ser el palau amb el polítics que tenim a casa nostra? El més divertit de la dimissió, però, és que Mehta se’n va fent les reivindicacions que hauria de fer un polítc: per què segueixen donant 9 milios d’euros (que sembla que no són tants) al Liceu i només 400. 000 a València? Fins i tot sembla que va arribar a dir a la premsa de Barcelona que pot ser València hauria de muntar un moviment independentista com el de Catalunya per a rebre més diners. Després, però, va precisar, entre rialles, que era una broma absurda, que no tenia cap intenció de preparar cap moviment polític a València. Era una broma com ho són totes les demandes que fa el PP a Madrid. No els fan cas. Ells s’enrotllen amb la bandera, però no ensenyen mai les dents. A mi em fa molt riure quan el Conseller d’Hisenda i Administracions públiques amenaça amb votar en Madrid contra l’objectiu del dèficit i diu que l’incomplirà en 2015. Tot bufes de pato. Res. M’han dit que quan parlen per telèfon amb els que manen a Madrid s’alcen de la cadira i es quadren: “a les seues ordres!”. Com no anem a ser provincians, si som tres províncies?

Levante, 30 de juny de 2013