Amb diners, torrons

La imatge que dóna el Molt Honorable president Alberto Fabra és de submissió i reverència, de rebaixar-se de manera mortificant fins a ridiculitzar-se i, de passada, avergonyir-nos com a valencians. Veus el pobre Fabra pidolant amb la seua cantarella mandrosa i et dóna ganes de donar-li un euret. Res a veure amb la prepotència i l’atreviment dels seus predecessor Eduardo Zaplana i Francisco Camps. Ni amb el president de la Diputació Alfonso Rus, que va sobrat i sembla que ho dóna tot. Fabra va per la vida demanant, suplicant que vol seguir de candidat del seu partit a les eleccions autonòmiques. Unes eleccions que, segons totes les enquestes, el portaran a la derrota total. Poc coneixement? No ho sé, però no em puc explicar la seua actitud de captaire.

Fabra va vindre a presidir la màxima institució valenciana sense cap mèrit. El van posar a dit i ha fet tot el que li han manat. No s’ha enfrontat a ningú per defensar els interessos dels valencians. S’ha limitat a obeir i ara, com no els aprofita, se’n volen desfer. Tots, dins i fora del partit, li diuen allò que no vol sentir i, d’una manera o altra, conspiren contra la seua continuïtat. Fabra hauria de saber la primera lliçó de la política: o et fas de respectar o no ets ningú. Els “escoltets” entre Rita i Rajoy no el van ajudar. Ni tampoc l’excursioneta en què acompanyà Rajoy a l’aeroport que li va demostrar que el president espanyol no té temps per atendre’l com Déu mana. Ni tampoc les declaracions de Cospedal: “podem elegir entre bastants persones”. Com si no tingueren ja un president que han posat ells mateixos i que els ha fet la faena bruta. No té cap carta que puga jugar. Alfonso Rus ho ha dit ben claret: ací no manem i no decidim, “el problema és que ací qui nomena candidat és Madrid, no som nosaltres”. Primer tret en la línia de flotació. El segon tret: “hauria d’haver-hi unes primàries per a nosaltres decidir qui o com i ho tindríem clar”.  I, per acabar-ho d’arreglar, arriba Vicente Boluda, el president del lobby autonòmic empresarial que considera que el PP d’aquesta terra és un desastre, que creu que l’única manera que els problemes que tenim s’escolten a Madrid és la creació d’un partit regionalista potent. Millor encara, diu: un autèntic partit nacionalista valencià. No s’han reunit amb Montoro, perquè “no té res a dir-nos”, perquè “passa de nosaltres”. No sé què espera: amb diners, 
torrons.  
 


Levante, 16 de desembre de 2014