El poder frena el poder

Com que ve Nadal, òbric el diari per si trobe alguna notícia amable o divertida per escriure i m’entra un Twitter d’Enric Morera que diu que el fiscal es querella contra Francisco Camps per presumptes delictes de prevaricació, malversació i no sé quina cosa també lletja en els contractes de la Fórmula1. Me’n vaig a l’edició digital de Levante EM i ja porta la notícia en primera i també que el Tribunal Superior de Justícia d’ací ha demanat ja a les Corts Valencianes que acrediten la condició de diputat de l’expresident de la Generalitat. Segur que deu ser un formulisme indefugible, però no puc evitar fer-me la pregunta: el Tribunal no sap que Camps és diputat? I m’explique la lentitud en què funcionen totes aquestes històries de tribunals. A poc a poc i sense córrer, sembla que el famós “escalonet” de Camps es convertirà en un autèntic calvari amb tots els Misteris del Rosari i totes les estacions del Viacrucis. Encara com l’expresident, com a bon cristià, deu estar ben preparat. Primer misteri gloriós: Per què el consell presidit per Alberto Fabra va comprar Valmor per un euro i assumia un deute de 34 milions?  Això, però, vindrà a Setmana Santa. Ara toca sentir frases genials com les de la portaveu del Govern, Maria José Català, que elogien el treball de l’executiu valencià perquè no es facen més edicions de la Formula1. Cap autocrítica al caprici, al fracàs i a la ruïna de fer la condemnada carrereta. Només el mèrit d’haver-la aturada. Qualsevol dia enderrocaran el Palau de les Arts i ho vendran com un gran mèrit.

Tot això en un dia en què la majoria dels pares i mares del país no han volgut votar la consulta que s’ha tret de la màniga la Consellera sobre el model trilingüe d’ensenyament. Un dirigent d’una associació de pares m’ho comentava i ho tenia molt clar: “No caiguem en la trampa. Ens volen dividir. No fem cas de res del que diuen ni de les seues provocacions. Ni senyes d’identitat ni consultes poca solta: votarem en les eleccions autonòmiques i farem tots els esforços per traure els vots suficients per a enviar-los casa, si no els envien abans els jutges a la presó.”  I com que és un senyor erudit i està al corrent de la notícia de Camps, continua citant L’esperit de les Lleis, de Montesquieu: “A fi que no es puga abusar del poder cal que, per la disposició de les coses, el poder frene el poder” I sembla que té raó, perquè en això estan allà i ací: frenant-se els uns als altres: Pregunteu-li-ho a Rajoy,  a Torres-Dulce o als jutges del Tribunal Suprem. A casa nostra, ja ho sabeu: els pressupostos i un fum de membres del partit del govern en mans del judicial.

Levante, 22 de desembre de 2014