dilluns, 29 de desembre de 2014

Isabel i Fernando




Sóc un consumidor de sèries de televisió. M’agraden, sobretot, les americanes perquè em distancie més de la realitat i em refugie en aventures impossibles. No tenen la Ilíada, ni l’Odissea, ni l’èpica de les cançons de gesta, però tenen el Far West. M’ocupe més de l’argument que m’entreté i m’oblide de les referències, gairebé sempre presents, a la pàtria i a la bandera. Només he de tenir clar que els americans són els millors i que, segons el cine, són els salvadors d’Europa: en la segona Guerra Mundial el front oriental, que va ser decisiu, en el cine americà és inexistent. I com que ja sé que forma part de les regles del joc, m’ho empasse com un producte que d’entrada sé que té aquest defecte. Això sí: narren magnífiques històries a través de les imatges.


No puc fer el mateix amb les sèries espanyoles. No puc desconnectar i veure-les sense ulls inquisitius. Aquests dies de Nadal m’ha acompanyat la sèrie Isabel i, abans de veure un sol capítol, ja em vaig fer una pregunta: no era Isabel i Fernando? Per què en el títol només Isabel? La resposta és evident: volen Isabel com a mite creador de la idea de l’Espanya imperial. Una Espanya que només pot nàixer de les arrels de Castella. Tampoc, però, m’haguera fet el pes el títol d’Isabel i Fernando, perquè es tracta d’un matrimoni que mai no ha format part de les meues simpaties. Hom l’ha considerat com una de les causes de la nostra “Decadència”. Sempre hem fet la broma que, si Isabel s’haguera casat amb el rei de Portugal, la Corona d’Aragó continuaria independent. No puc evitar comparar el tracte que se’n fa de cada personatge. Els Borja ixen tan malparats que, si jo fóra el president Fabra, consideraria que es tracta d’un atac a les nostres senyes d’identitat i faria una protesta. Però el que més em toca el tendre és que hi reconec la majoria dels actors: són els mateixos de les sèries de televisió que m’acompanyaven a l’hora de la sesta. Actors que feien unes sèries que ara ja no puc veure, perquè me les han prohibides. No puc veure els actors en TV3 i actuant en català, però els puc veure sense cap problema en castellà en una sèrie que es diu Isabel ¿Com voleu que em relaxe, que desconnecte i gaudisca d’aquesta sèrie? I això que sembla que és tècnicament impecable i que, per a ser espanyola, es deixa veure. Crec que han desaprofitat, una vegada més, el moment per a demostrar la pluralitat de cultures i llengües de l’estat, els diferents punts de vista... No, no m’hi relaxe.

Levante, 29 de desembre de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada