Podem

Sí que Podem els està tocant el tendre a tots els que d’una manera aguanten i viuen del “tinglado”. Van tots de cul intentant veure com destrueixen la criatura per sobreviure com a “casta”. A mi m’agrada més el terme “caspa”, perquè és terminologia fusteriana, de casa. Els de la “caspa” no es paren a pensar si les propostes del nou partit són bones o dolentes. Només els importa l’espai que ocupen, que consideren propi i tenen por de perdre’l.  Primer vingueren les acusacions de bolivarians, de populistes, com si a casa nostra no sentírem declaracions d’alguns líders polítics o d’algun tertulià de la ràdio que no només són populistes, si no que s’acosten al pur feixisme. L’altre dia em vaig quedar com de pasta de moniato en sentir un d’aquells que et refreguen sempre la Constitució per la cara, que deia: “No cal que convencem els catalans perquè vulguen ser espanyols, és suficient que sàpien que ho són”.  Els polítics d’aquest estat no poden acusar en la cara en alt de populisme els líders dels altres països. A mentides i corrupció, si no els guanyen, poden jugar la partida. Ara, però, la cosa és més divertida encara. Com que els de Podem han fet algun canvi en el programa electoral en què es presentaren a les Europees, els acusen de frau electoral. Pedro Sánchez, que jo no pensava que era capaç d’ironitzar, diu que si Podem veu la solució en la socialdemocràcia està demanant el vot per al Partit Socialista.

Jo no sé què passarà en les properes eleccions legislatives, perquè no sóc sociòleg ni endeví. El que sí que sé, però, és que els de Podem ja han guanyat moltes batalles. Han actuat de detergent. Sense Podem probablement Pedro Sánchez no diria les coses que diu i potser tampoc no seria secretari general. Ni s’hagueren produït els canvis generacionals en Esquerra Unida, ni haguera desaparegut, gràcies a Déu, la UPyD. Ni Alejandro Font de Mora haguera demanat primàries en el PP. Ni els empresaris els hagueren manat de manera tan descarada la faena als del PP i als del PSOE: un pacte per a l’estabilitat. El PP el veu amb bons ulls i prova de flirtejar. El PSOE ho té molt malament perquè, potser, tinga la clau del futur govern. I cap on obrirà? El PSOE s’hi juga la supervivència en aquestes eleccions. Els que tenen totes les de guanyar són els mateixos de sempre, els del poder econòmic. Ho diuen molt claret: “si guanyen els de Podem, tampoc no passa res, els ensenyarem a llaurar recte”.

Levante, 8 de desembre de 2014