A Game of Thrones

Quan les vaques eren gordes, Esteban González Pons no va poder ser ministre. Ara, que les vaques són flaques, no vol ser candidat del PP a la presidència de la Generalitat. Potser es diga: deuen creure que sóc fava. Com que és molt modern, ho ha dit en un breu comunicat a través de les xarxes socials: “... A Brussel·les tinc un projecte polític i personal a llarg termini”. Que, traduït, deu voler dir que, de moment, prefereix entretenir-se a Brussel·les amb Pablo Iglesias i divagar sobre la sèrie A Game of Thrones. Encara que Pons no deu conéixer els filòsofs cínics ni a Maquieavel com Pablo Iglesias, haurà aprés la lliçó de la sèrie. Ja sabeu: Guanyar o morir o, millor encara, quedar-se quietet a Brussel·les mentre escampe el temporal. Com que ja ha manat un poquet, no és tan càndid com Pablo Iglesias i, com que tampoc  no té regles, sap també que el que és decisiu és el joc, no les seues conseqüències, sinó el joc i, sobretot, guanyar-lo. Encara que Pons no és tan sabut com Iglesias, alguna cosa li ha ensenyat. Quan Iglesias utilitza una imatge que és veritat, per a dir una mentida, juga amb un estil marca González Pons. Recordeu el que va dir Iglesias a David Fernández de la CUP: “Jo no m’abraçaré mai ni amb Rajoy ni amb Mas”. Una frase oportunista, però moralment molt pobra. I és això: guanyar vots o morir, com siga. Amb David Fernández, com a mínim, Pablo Iglesias va ser injust, com gairebé ho és sempre González Pons.

Un cas molt diferent és el de lo nostre pobre president, Alberto Fabra, que seria capaç de suplicar, fins i tot en català oriental, que el feren candidat: si us plau, poseu-me! I d’implorar primàries per perdre-les. Si l’elegeixen candidat, podria demanar permís a un periodista amic meu per utilitzar un eslògan que inventà per a una campanya electoral de ficció, però que  a Fabra li vindria com l’anell al dit: “Voteu-me, per l’amor de Déu”. A Alberto Fabra segur que no el llogarien perquè fera un assaig sobre cap teoria del poder. Ell ho arregla molt més fàcil: lloga un coach perquè l’entrene en lideratge i, després, es dedica a buscar el talp que li filtra les factures. Per cert, El Talp del Palau, podria ser un bon títol per a una novel·la o una sèrie de teoria del poder. 

Levante 12 de gener de 2015