dilluns, 19 de gener de 2015

Elogi de la follia






No sé què passarà en les desitjades i properes eleccions autonòmiques, però, ja fa temps, que s’hi respira canvi. Trobe els meus amics d’esquerres amb ganes, eufòrics, com si veieren l’eixida d’un pou en què hem viscut massa temps. Estan convençuts de la victòria. Això sí: els veig molt preocupats pel dia després. Quina serà la composició del parlament i del govern? La desconfiança en els possibles socis es percep de manera molt evident. No importa amb qui parles. Ells són els bons, els que tenen la veritat i, els altres, són l’aliança necessària, però no volguda. Ara, només es tracta de traure els més vots possibles per a la pròpia formació que és la que té la vareta màgica per arreglar-ho tot. Els que no tenim partit, ho tenim malament: compartim l’esperança, però no la batalla fratricida. No entenem tanta discrepància i tenim molta por que la cosa no acabe com Déu mana.

Tinc molts pocs amics de dreta, però, els que tinc, estan molt deprimits, com si ja hagueren perdut les eleccions i anuncien l’apocalipsi. No sé què els han donat, però no tenen altra mania que fer-nos por. Com si foren l’Horaci en el Hamlet de William Shakespeare: “es buidaven les tombes i els difunts amortallats omplien els carrers d’esgarips i gemecs balbucejants, hi havia estels de foc i rosades de sang, el sol irradiava mals presagis, i l’astre humit, que amb la seua influència governava el regne de Neptú, va emmalaltir sota un eclipsi, com si fóra el dia del Judici Final, i tots aquests indicis de fets terribles, tots aquests senyals, que sempre són anuncis de calamitats, són els mateixos que ara cels i terra junts envien a la nostra gent...” Que vénen els de Syriza! Els catalanistes! Els de la independència!  Els de Podemos! Quina por! Com si ara lligaren els gossos amb llonganisses i “ells” no hagueren fet prou destrossa.  Ho han arrabassat tot... Ara entenc perquè Erasme de Rotterdam va poder escriure L’elogi de la follia en quatre dies en casa del seu amic Thomas More.  Les institucions estaven podrides i els poderosos triomfaven  en la guerra, la mentida... i en tot, com ara. Hi ha moments en què la impaciència i l’empipament no es poden reprimir per més temps.


Advertiment: no us passeu per les conselleries que l’ambient és llòbrec i cada vegada hi ha més talps en els palaus. 

Levante, 19 de gener de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada