L'any de la por

Per molt escèptic que siga un, no pot deixar d’estar expectant davant de tots els reptes que s’han obert l’any que acaba i que, d’una manera o altra, aniran resolent-se l’any que comença. Primer que res, tindrem posats els ulls a Grècia, on han començat tantes coses i on les enquestes apunten a una victòria de Syriza. Finalment, sabrem si hi ha o no una alternativa política diferent que diuen tots que serà, per a bé o per a mal, tot un precedent per a nosaltres. De moment, ja veiem les reaccions: com que tenen por, volen fer-nos por. Rajoy i el PP s’encomanen als socialistes: “Bon capità no abandona la host que té encomanada”. I els socialistes no saben com treure-se’ls de damunt, però alerta al missatge de Susana Díaz: “ja no és temps ni d’egoismes ni d’interessos partidistes, sinó de traure Andalusia i tota Espanya endavant”. Què vol dir la presidenta? Parla d’una coalició per a no perdre el que tenen? Un dels dilemes que els socialistes hauran de resoldre aquest any serà aquest: a què juguen? Que vagen alerta perquè a Catalunya han passat de ser la primera força a convertir-se en testimonials i tot per no voler aprofundir en la democràcia. Passarà el mateix a nivell d’estat? Tenen por als de Podem, com la tenen també ja els meus amics sobiranistes que els veuen com els nous lerrouxistes. Mireu que diu Pilar Rahola: “La frase de Pla, “el més semblant a un espanyol de dretes, és un espanyol d’esquerres”, ha quedat avui certificada amb un Messies amb  cueta”. 

Total el personal té por i vol fer-nos por. Tenen por de perdre les eleccions i trauen a passejar el dòberman que treien els socialistes. I el dòberman d’ara són els independentistes, els populistes i tots els que poden trencar la gran estabilitat que gaudim des dels temps de la transició, diuen els del PP. El bot que pegaríem cap arrere, seria colossal, diu Rajoy cagadet de por pel seu desprestigi i el de totes les institucions. A casa nostra, el president Fabra és tan ingenu que  en compte de traure un dòberman, trau un gatet domesticat que ja no li fa por a ningú: el fantasma de la identitat. Tots, però, tenen por: els del PP de perdre el poder, els de PSOE de no ser l’alternativa, els de Compromís per no créixer el que tenien previst, els d’EU... Qui no té por? Qui no té cap vinya que guardar.

Levante, 5 de gener de 2015