Un dia el
professor Antoni Furió em va dir que
Vicent Olmos era un heroi. Resistir
durant tants anys editant, en català, llibres i revistes d’història i d’altres
assumptes culturals, en aquest país, només ho poden fer persones d’una
determinada pasta. La pasta d’un editor –no a la manera habitual del país, sinó a la
manera dels editors anglosaxons–, que dóna consells
als autors perquè siguen capaços de convertir la prosa acadèmica, feixuga i
avorrida, d’algunes tesis doctorals en llibres de lectura més o menys
afectuosa. Un autor seu em deia que Olmos era com un editor de les pel·lícules
de Woody Allen, que es preocupa
i et recorda, fins i tot, que t’has de
prendre la pastilleta. Enguany, Olmos rebrà
el XVIé Premi Vicent Ventura amb què
es reconeixen persones o col·lectius que s’han distingit per la trajectòria
cívica, democràtica i de compromís amb la cultura i llengua del país. El seu
compromís començà a la dècada dels vuitanta del segle passat en què es produí
la febrada d’estudis locals, quan un grups de joves inquiets començaren a
estudiar la història de les seues comarques influenciats més pels plantejaments
de La Catalongne dans l’Espagne moderne de
Pierre Vilar que no de les vaguetats
metafísiques de la Notícia de Catalunya.
Primer va ser a Sueca en la I Assemblea
d’Història de la Ribera, que ens va deixar la revista Quaderns de Sueca. Prompte va ser convocat el I Simposi d’Història de l’Horta-Albufera, que va fer nàixer la revista Afers, fundada el 1985, molt més
ambiciosa, perquè no renunciava a tractar els temes de la historiografia
internacional. Volia ser una revista homologable a les que existien a França, o
a la Gran Bretanya, però, de cap a cap redactada en català. Després vingué l’editorial
del mateix nom, que començà a funcionar l’any 1993. Les col·leccions Recerca i pensament (amb més de setanta
volums publicats) i El món de les nacions
formen un corpus a hores d’ara imprescindible per a l’estudi de la cultura
catalana i la comprensió dels fets nacionals a escala mundial. El seu treball
en Publicacions de la Universitat de València també ha deixat petjada en la
coordinació de les col·leccions com ara Cinc
Segles o Fonts Històriques
Valencianes. Si sumem tots els volums publicats, veurem com la seua obra
d’editor el fan un autèntic homenot
molt digne del premi que se li atorga.
Levante, 2 de març de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada