Vicent Olmos

Un dia el professor Antoni Furió em va dir que Vicent Olmos era un heroi. Resistir durant tants anys editant, en català, llibres i revistes d’història i d’altres assumptes culturals, en aquest país, només ho poden fer persones d’una determinada pasta. La pasta d’un editor –no a la manera habitual del país, sinó a la manera dels editors anglosaxons–,  que dóna consells als autors perquè siguen capaços de convertir la prosa acadèmica, feixuga i avorrida, d’algunes tesis doctorals en llibres de lectura més o menys afectuosa. Un autor seu em deia que Olmos era com un editor de les pel·lícules de Woody Allen, que es preocupa i  et recorda, fins i tot, que t’has de prendre la pastilleta. Enguany,  Olmos rebrà el XVIé Premi Vicent Ventura amb què es reconeixen persones o col·lectius que s’han distingit per la trajectòria cívica, democràtica i de compromís amb la cultura i llengua del país. El seu compromís començà a la dècada dels vuitanta del segle passat en què es produí la febrada d’estudis locals, quan un grups de joves inquiets començaren a estudiar la història de les seues comarques influenciats més pels plantejaments de La Catalongne dans l’Espagne moderne de Pierre Vilar que no de les vaguetats metafísiques de la Notícia de Catalunya. Primer va ser a Sueca en la I Assemblea d’Història de la Ribera, que ens va deixar la revista Quaderns de Sueca. Prompte va ser convocat el I Simposi d’Història de l’Horta-Albufera, que va fer nàixer la revista Afers, fundada el 1985, molt més ambiciosa, perquè no renunciava a tractar els temes de la historiografia internacional. Volia ser una revista homologable a les que existien a França, o a la Gran Bretanya, però, de cap a cap redactada en català. Després vingué l’editorial del mateix nom, que començà a funcionar l’any 1993. Les col·leccions Recerca i pensament (amb més de setanta volums publicats) i El món de les nacions formen un corpus a hores d’ara imprescindible per a l’estudi de la cultura catalana i la comprensió dels fets nacionals a escala mundial. El seu treball en Publicacions de la Universitat de València també ha deixat petjada en la coordinació de les col·leccions com ara Cinc Segles o Fonts Històriques Valencianes. Si sumem tots els volums publicats, veurem com la seua obra d’editor el fan un autèntic homenot molt digne del premi que se li atorga.

Levante, 2 de març de 2015