dilluns, 18 de maig de 2015

Perduts en la foscor




Crec que aquesta vegada tenim tots els ulls perduts en la foscor de la incertesa del resultat de les eleccions autonòmiques i municipals. Les enquestes diuen coses, però porten un percentatge tan elevat d’indecisos que em dóna la impressió que les invaliden. I més encara quan veus que, segons qui faça l’enquesta, els del PP en tenen, o no, prou de vots amb Ciutadans. Quan preguntes al personal de confiança a quin partit votaran, fan la cara del mal jugador de truc que té tretze d’envit i se li nota que no sap què fer: si envidar, per fer la pedreta segura; o no envidar, per després tirar la falta. I és que realment no tenen clar encara quina serà la millor jugada. Què fer?

Els únics que no tenen dubtes són els que diuen que no votaran. Jo no votaré i punt. I ja els pots dir missa, que cal votar, que ens juguem la continuïtat, o no, d’aquesta gent que està massa anys i que ha fet, i fa, tots els possibles per arraconar la nostra dignitat amb tantes mentides, tanta corrupció i tanta misèria... Què no veus que tens més de quatre opcions per votar, que no és com abans? No veus que ens volen “rematar”. Però no hi ha manera, ell solta de carrereta el seu discurs que es nota que té preparat: “Ximo Puig  ja està massa anys i no s’atreveix a fer amb Àbalos i Calabuig el que ha fet Pedro Sánchez a Madrid amb la maniobra del professor Àngel Gabilondo. I mira que ho tenia fàcil, sense eixir de casa: per què no posa a Vicent Soler o una altra persona de prestigi, de dins o de fora? Mònica Oltra no és prou nacionalista i Enric Morera no es prou d’esquerres. Esquerra Unida va de cul amb Podemos i Montiel ja calcula el que diu, com la “casta” i no es mulla”. No li vaig fer massa cas al meu amic, perquè és una d’aquestes persones que, si es presentara ell mateix a les eleccions, una part de la seua persona no es votaria. Ell vol conquistar el cel o res. I no hi ha cap partit prou pur, perquè són instruments i no esglésies.


I en aquesta estem: acabant d’elegir quin instrument ens servirà millor, ara, per al canvi, si és que l’aconseguim: l’aixada, el llegó, la corbella...? Jo sí que aniré a votar i no m’enganyaré. Votaré com un acte més de protesta contra les retallades, per la sanitat i l’educació públiques, per la dignitat de les persones i de la llengua que parlem: per les coses de sempre. I perquè l’esquerre tenim els ulls perduts en la foscor i la dreta està molt poc dividida malgrat totes les malifetes.

Levante, 18 de maig de 2015

1 comentari:

  1. Molt bona reflexió. Gràcies. Jo també votaré, pels mateixos motius que tu. I perquè, en general, estic segura que ens mereixem un País Valencià millor, poble a poble. I això es fa des de la base de la societat, però necessitem uns representants polítics que siguen la veu d'aquesta base social. Crec, a pesar de la situació confusa i complexa que vivim, que molta gent ha pres consciència de la realitat i ha decidit que, si no hi prenen part, són còmplices de la destrossa.

    ResponElimina