Per fi ja sabem el
resultat d’una de les eleccions més desitjades de la democràcia. Les esperaven
més que mai, perquè obrien moltes expectatives i vèiem el punt i final de les
majories absolutes del desficaci. A hores d’ara ja sabem qui ha guanyat i qui ha
perdut en la Generalitat i en els ajuntaments. Ja sabem si podem fer-nos alguna
il·lusió de construir alguna cosa o si hem de continuar lamentant-nos d’uns
governants que ens n’han fet de tots els colors. De totes maneres ahir no va
acabar res, perquè avui s’obrin un fum d’interrogants amb respostes molt
difícils. Per a la majoria de partits el resultat d’avui són les primàries per
a una nova i llarga campanya que comença ara mateix. Vénen les eleccions
generals i totes les formacions polítiques s’hi tornen a jugar la supervivència
o el creixement. I la pregunta d’ara, la primera, és molt senzilla, però té una
resposta molt difícil: com es pot formar un Govern de la Generalitat en un
ambient electoral que tornarà a ser angoixant? Seria una falta de
responsabilitat i, sobretot, una llàstima, si comencem a veure el trist
espectacle de la divisió de sempre. La pluralitat hauria d’enriquir el panorama
i no dificultar la constitució de nous governs a la Generalitat i als
ajuntaments. No ens podem permetre els numerets del parlament andalús. A casa
nostra seria letal. Per una vegada els nostres polítics s’haurien de posar en
el cap que primer són els interessos del país que volen gestionar i
representar. Si no ho fan així, perdrem tots, però també perdran els partits,
sobretot, en credibilitat. Si no són capaços d’arribar a acords com Déu mana,
potser les majories absolutes tornen de nou, i molt ràpidament. I, no només es
tracta de posar-se d’acord, sobretot, es tracta de començar a construir: de
fabricar propostes per a solucionar tots els problemes que tenim començant pel
finançament i acabant en l’última escola del poble més petit, de reconstruir la
dignitat i la democràcia. Però, sobretot, caldrà que les formacions polítiques
siguen prou intel·ligents per ensenyar qui la té més llarga de cara a les
properes eleccions, però compaginant-ho amb el treball conjunt, colze a colze,
en les institucions. Molt difícil, però no impossible, perquè és la postura més
intel·ligent.
Levante, 25 de maig de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada