dilluns, 11 de maig de 2015

Sendes velles





D’una manera o altra, cadascú amb les seues preferències partidistes, ens havíem fet a la idea que, en les properes eleccions, enviaríem a pastar fang a aquesta gent que ens governa. Com a vells escèptics que som, confiàvem en un tripartit vencedor capaç de cagar-la, però amb qui dipositàvem alguna esperança de recuperar una engruna de dignitat. Volíem reviscolar i poder tornar a València, encara que fóra amb gaiato, però amb la cara ben alta. Ens acontentàvem amb molt poquet, però volíem un canvi. Ara, però, si hem de fer cas a la darrera enquesta del CIS, vénen els nous partits i ens foten totes les expectatives; perquè, segons els pronòstics, Ciutadans ha vingut al País Valencià a salvar el PP. Encara que Rita Barberá va alertar, en un principi, que “Ciutadans voldrà governar des de Barcelona” i que el govern de C’S seria el “pitjor” que podria passar als valencians, el partit de Carolina Punset és, a hores d’ara, l’única esperança que té el PP per mantenir-se en el Govern de l’Ajuntament i de la Generalitat. Rita i Fabra s’engolirien, sense tocar vores, tot el que han dit dels nous vinguts per seguir ocupant les poltrones. I Carolina Punset, encara que ha sigut ecologista, sembla que té molt clar que No importa d’On véns, sinó On vas, com diu el títol d’un llibre seu;  i, en compte de regenerar unes institucions podrides, potser vindrà a València a donar un salvavides a un PP que teníem contra les cordes. I és que el seu partit no és nou. El seu partit va nàixer nord enllà, on diuen que la gent és més culta desvetllada i feliç, d’una associació cívica i cultural que impulsaren uns intel·lectuals que consideraven que les posicions no catalanistes no estaven representades políticament a Catalunya. Ja ho sabeu: les posicions de l’Espanya vertical de sempre que propugnen Fèlix d’Azúa, Albert Boadella, Arcadi Espada i... Unes posicions molts semblants a les de Fernando Savater. D’aquest personal van eixir unes criatures i uns partits que no sabem si són de dretes o d’esquerres, com José Antonio Primo de Rivera, però tenen una cosa molt clara: continuar la vella tasca començada pel comte-duc Olivares d’acabar amb el respecte a la diversitat i imposar un model centralista basat en el model castellà. Els de Ciutadans no es mengen un torrat a Catalunya, o se’l mengen poquet; però, amb la caiguda del PP, han trobat un espai en tot l’estat que volen pintar de color taronja. Potser Pablo Iglesias té raó en una cosa: aquesta gent no són el canvi, sinó el recanvi. O pitjor.

Levante, 11 de maig de 2015


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada