dilluns, 13 de juliol de 2015

Contra la negligència



Ximo Puig i el nou govern haurien d’aprendre d’Alberto Fabra i no caure en els seus errors ni en els paranys que vénen de l’altiplà. Fabra va ser un president displicent, que no trobava gust en el que feia. Com que no trobava plaer, no s’aplicava en allò que calia aplicar-se que era procurar-nos els diners que fan falta perquè el Govern puga fer les seues funcions. Aquest nou govern ha de saber que aquesta muntanya és de tal mena que, començant per baix, que és aconseguir els duros, es fa pesada, però cal saber que com més puges més fàcil es fa l’ascensió. Ara, no es moment de quedar-se a l’ombra de la penya contemplant el paisatge i parant la mà com feien els altres. Si no volen fer cas de l’experiència de l’antic president, que va ser nomenat com a liquidador del Regne, poden consultar els clàssics que no fallen mai. Com ara, sor Isabel de Villena que no podem considerar sospitosa de subvertir cap ordre. Sembla com si parlara del nostre sistema de finançament actual: “Els que són en perill de lladres són els que viuen negligentment en la present vida, perquè la seua fluixesa i poca virtut donen atreviment de furtar a qui robar-los vulga.” I té més raó que una santa: no ens podem quedar observant amb deixadesa com si fórem germans de la peresa.


De moment, els nostres polítics s’apliquen i mouen fitxa. Primer Vicent Soler avisa en el Consell de Política Fiscal on denuncia que la situació del nostre país és límit i reivindica la reforma immediata del finançament. Sembla que se necessiten ja “vuit-cents milions o la Generalitat pot colapsar-se”. Manuel Mata, portaveu socialista, espera que “el govern no ens obligue a tenir actituds de confrontació”. Fran Ferri va encara un poc més enllà “ o s’obri la negociació del sistema de finançament o caldrà anar als tribunals”. I el síndic de Podem, Antonio Montiel, l’ànima vana que mira, és capaç d’arribar a la conclusió que “Montoro busca marcar territori als nous governs”. El podemita es mostra disposat a la col·laboració amb el Consell i les Corts. Vol arribar fins i tot a recolzar algun tipus de mobilització que signifique una manifestació davant el Govern d’Espanya acompanyats de la societat civil.  Carolina Punset, que deu tenir por que Xavi Castillo es quede sense faena, demana també un nou model, però no vol que s’arribe mai a “Espanya ens roba” i coses així. Que li ho demane a l’orelleta de Montoro a veure si li fa cas.

Levante, 13 de juliol de 2915

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada