La colla d'ànimes i els cossos opacs

Mentre el nou Govern continuà l’ascensió, les ànimes perdudes i derrotades posen obstacles en el camí estranyades que la llum del sol no travesse els cossos dels que intenten pujar-hi. Encara com els escaladors no es mostren impacients davant de tanta molèstia! Que se’n vagen al cementiri d’elefants i dinosaures que és el senat i que deixen d’emprenyar! Rita Barbera ara diu que qüestiona l’examen de “valenciania” que promogué el seu partit per als aspirants a senadors. Ni que fóra Shirley MacLaine quan diu: “no em done ni a la nostàlgia ni als records, preferisc seguir endavant”. No xiqueta, no. Tu no vas endavant, vas a amagar-te i a continuar xuplant del pot en el senat on va la colla d’ànimes fracassades i derrotades de la política, en companyia de Bauzà i Fabra. De la mateixa manera que els hauria d’acompanyar Elena Bastidas que, sense cap poder, vol manar en la Diputació: “ La diputació de València no pot ser el banc de la Generalitat”. Per cert, per a quan eliminem el senat i les diputacions?

Els que sí que són un cos opac, que poden i deuen ser aliats del nostre govern, són els empresaris que reclamen la política que no ha tingut mai aquest país. Comencen a estar farts del desvergonyiment i la jactància dels que governen des de l’altiplà. Sembla que alcen la veu coincidint amb les manifestacions del nostre Molt Honorable president quan diu que s’ha acabat d’ofrenar noves glòries a Espanya. Mireu les paraules de Vicente Boluda: “El govern d’Espanya està en la creença que aquest és un poble moll que s’engul tot el que li tiren i això no es pot consentir amb dignitat”. Em direu que me’n passe, si el compare amb Francesc de Vinatea, “un aldeano” nascut a Morella i jurat en cap de València, que s’enfrontà al rei Alfons el Benigne, el qual, incitat per la seua segona dona, Elionor de Castella pretenia deixar als seus fills amplis territoris de València. Vinatea, “home honrat”, s’hi va oposar. Aquell afer s’acabà amb la famosa frase que Alfons el Benigne li digué a la seua dona Elionor: “Reina, reina! El nostre poble és franc, e no subjugat com és el poble de Castella; car ells tenen a Nós com a senyor e Nós a ells com a bons vassalls e companyons”. Més prosaic és Federico Fèlix de pro AVE que després de vint anys del pacte del pollastre, ara diu: “no hem pintat una merda en trenta anys”

Levante. 20 de juliol de 2015