Entre l'àngel i el dimoni

Si hi ha algun partit que ha conegut l’infern en aquest país, aquest es diu Bloc Nacionalista Valencià o, abans, UPV. La semiderrota de la batalla de València durant la transició va fer recular el PSPV de les seues posicions autonomistes i va portar al fet que alguns intel·lectuals poca-soltes s’inventaren aquelles parides que anomenaven terceres vies. Potser, però, que el BLOC fóra l’organització política que va patir més, perquè bona part dels anys de democràcia va quedar reduït a la condició d’extraparlamentari per culpa de la injusta barrera del cinc per cent. Després d’intentar-ho tot per ser alguna cosa més que un partit de comarques, amb ocurrències de color taronja que volien marcar l’equidistància, van comprendre, per fi, que la sentència del mestre de Sueca no era broma: “el País valencià serà d’esquerres o no serà”. No podien donar l’ànima al cel i el cos al diable. I, encara que van flirtejar durant un temps, no van fer cas a l’àngel del l’infern que cridava: “Tu, el del cel, per què me’n prives? Tu t’emportes la seua part eterna, però jo m’encarregue de la resta”. I, amb la coalició de Compromís i el seu gir a l’esquerra començaren a tenir bons resultats (no oblidem que la crisi hi ajudà) i a intentar tornar a la seua essència: “ser l’organització política unitària del nacionalisme progressista”.

Amb la coalició Compromís, el BLOC, el nacionalisme progressista valencià, ha obtingut els millors resultats de la seua història. Ara, però, és quan té més problemes sobre la seua identitat. El primer problema, malgrat que ha sigut essencial per a l’èxit de la coalició, es diu Mònica Oltra que, com la bellesa de Baudelaire, no sabem si ve del cel o de l’infern. Amb un pacte amb els socialistes en el Govern Valencià, que hauria de ser la primera prioritat, Montiel, l’ànima vana que mira i fa el que li diuen a Madrid, llança l’Opa hostil (o amiga) d’anar junts a les eleccions. No em pronunciaré, però diré que Compromís (456.823 vots) derrotà, quan no s’ho esperava ningú, a Podemos (282.389 vots) en les eleccions autonòmiques. És cert que no són el mateix unes eleccions autonòmiques que unes al Congrés de l’Altiplà. També és cert, però, que sempre hem sentit el discurs de l’obediència valenciana i que cal recordar, sobretot, què li ha passat al PSC, perquè el PSPV no ha tingut mai força. Si us plau, si heu de pactar, pacteu (sempre he defensat la unitat de l’esquerra), però feu-ho bé, perquè, per a fer-ho malament, ja tenim el PSPV i, ara, els valencians ja existim a Madrid.

Levante, 27 de juliol de 2015