Fa més de
vint-i-cinc anys que comence el curs passejant-me pels carrers de Sueca
assistint a la Mostra de MIM. Aquest any, però, m’he perdut la tradicional roda
de premsa seguida d’un bon dinar en la Muntanyeta dels Sants de la Pedra. M’he
perdut la fideuà de tonyina i l’arròs amb espinacs i sardina, però,
sobretot, el relleu en la direcció de la Mostra que tant m’haguera agradat
visualitzar. M’haguera agradat acompanyar Abel Guarinos en el moment de
deixar pas a Joan Santacreu, que des dels seus setze anys ha format part
de l’equip de gestió del festival i que ha enllestit una excel·lent i
sorprenent programació per a l’edició d’enguany. Joan Santacreu explicà que no
es plantejava cap canvi concret en aquest moment, sinó que el festival ha anat
evolucionant des dels seus orígens i que aquest és el camí que cal continuar.
Evolucionar, però, sense perdre el doble objectiu del festival de presentar-nos
les novetats del teatre gestual a nivell internacional i, al mateix temps, fer
d’aparador del que es fa al País Valencià. En definitiva, la voluntat de sempre
del festival, la de voler acostar la cultura al personal, de fer-la accessible
a tothom, actuant en cada edició en el sentit que havia deixat escrit el suecà Joan
Fuster: “ que la cultura-cultura només ha estat accessible per a un
sector minoritari de la societat. Ho diré bruscament: era –i és− cara. No
solament són cars els seus productes −un llibre, una entrada de teatre o de
concert, un desplaçament per a visitar museus−: ho és també l’educació prèvia
que faça això atractiu. Tal com funciona el món on hi vivim, si la cultura ha
de ser popular, només té un camí: el de ser barata i preparar-ne i estimular-ne
la demanda”. Esperem que el nou govern autonòmic, representat a la muntanyeta
dels Sants pel secretari autonòmic de cultura, Albert Girona, que sempre
ha estat amic i espectador del festival, prenga bona nota i que ajude a
multiplicar al llarg del país experiències com la de Sueca que durant molts
anys ha estat una illa de llibertat tan consolidada que la dreta més podrida no
s’atreví mai a qüestionar.
En aquesta edició
direm també adéu a la companyia catalana Vol-ras, que donà els seus
primers passos artístics en la MIM de Sueca convertint-se en un clàssic del
festival. Enguany, els seus directors, Joan Segalés i Joan Faneca,
tornen a la MIM per tancar el cercle dels seus orígens, la seua història en el
festival, i acomiadar-se del públic amb la classe magistral que inaugura el
festival. No me la perdré.
Levante, 14 de setembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada