L'esquerra espanyola

Com que vivim en l’estat que vivim, tota la informació que ens ve de les eleccions catalanes ens arriba des de la premsa, ràdio i televisió de Madrid – i toca ferro!–. En les tertúlies parlen els mateixos sabuts de sempre que, en aquest tema, no tenen cap discrepància en les seues opinions troglodites i carpetovetòniques. Tots els mitjans de comunicació, els de la caverna i els que van de “progres”, fan el mateix discurs. Es limiten a passejar per les pantalletes el senyor Borrell perquè explique que és mentida que a Catalunya li interesse, econòmicament, independitzar-se. La campanya va tota d’economia i interessos. De por. És com si una filla volguera divorciar-se del seu marit i el seu pare li diguera que s’oblidara de totes les humiliacions i maltractaments, que no es divorciara, que no li convenia econòmicament, que perdria el xalet i el nivell de vida.

El que és lamentable, i vull remarcar ací, és el paper de l’esquerra espanyola. Tothom atribueix a Josep Pla una cita que diu que el que més s’assembla a un espanyol de dreta és un espanyol d’esquerra. A mi, però, m’agrada molt més la del mestre de Sueca: “En pla de broma, podríem dir que Espanya −no l’estat, la “ideologia”− és una invenció de don Marcelino Menéndez Pelayo. La preocupació ve de més lluny. Del Conde-duque d’Olivares? I què era Olivares sinó la famosa oligarquía latifundista semifeudal castellano andaluza, a què es referia don Santiago Carrillo abans de les divertides propostes de la reconciliación i de la ruptura? Tant se val. Tot això hauríem d’escorcollar: delicadament, seriosament, tècnicament. I que ningú no tingui escrúpols a denunciar que l’“esquerra espanyola” fa la impressió que ha estat i és un instrument nacionalista de la dreta, i de l’extrema dreta...”. No us sona la actual coincidència dels discursos dels bancs i els grans interessos amb l’ “esquerra espanyola”? Que ha dit el ben instal·lat Felipe González? Per què el fava d’Iceta alça la cameta? Per què Monica Oltra ens ha enviat a estudiar geografia? I ara només ens faltava el discurs, com diu Toni Mollà, “etnicista” de Pablo Iglesias, que és ja la desinflada esperança blanca de l’esquerra: “Esa gente de barrio que no se avergüenza de tener abuelos andaluces o padres extremeños tiene que sacar los dientes...”. Si això ho haguera dit un català, de dretes o d’esquerres, hauria estat acusat de seguida de segregacionista i nacionalista ètnic. On és el discurs integrador del PSC de Marta Mata i del PSUC? Que torne Vázquez Montalbán!

Levante, 21 de setembre de 2015