dilluns, 12 d’octubre de 2015

Biografies parcials 3




El professor i escriptor Xavier Serra ens regala sis retrats més de la seua col·lecció Biografies parcials “L’època crítica” (Afers): “En un volum anterior d’aquesta sèrie ja vaig escriure que el País Valencià havia fet eclosió, en tots els aspectes, en la dècada dels setanta del segle passat. La dècada precedent fou “l’època crítica”: l’etapa en què aparegueren unes primeres mostres, molt restringides encara, molt localitzades, de vitalitat política”. I retrata sis personatges nascuts entre 1936 i el 1940 que considera culturalment determinants d’acord amb el seu cànon particular, que, com el de Plutarc, en les seues Vides Paral·leles, pretén seduir-nos i d’influir-nos a través d’un l’ideal ètic. En aquest cas els personatges retratats són l’escriptor Joan Francesc Mira, el fotògraf Francesc Jarque, el cantant Raimon, l’historiador Thomas Glick, el filòsof Josep Lluís Blasco i l’estudiós de la literatura catalana Albert Hauf. Personatges que, tret del filòleg Albert Hauf, ens acosten a l’ambient gris i ensopit, però ocultament efervescent de la ciutat de València en els primers anys de la dècada dels seixanta.


Encara que Xavier Serra té un estil molt propi en què combina una narració eficaç amb l’assaig més pur i dur amb opinions molt contundents, no podrà evitar que se’l compare amb un precedent que ell coneix molt bé. Parle, és clar, de Josep Pla: “L'única manera de lluitar contra la terrible invasió de l'oblit, de crear una memòria col·lectiva és recordar, infatigablement, el que alguns homes —és a dir, el poble— han fet una mica més enllà dels interessos particulars, immediats i petits.” Serra, a més d’il·lustrar a través de les seues biografies la història recent del País Valencià, fa també, com Pla, literatura de la bona. Fer-nos llegir sis biografies d’una tirada, com si llegírem una bona novel·la, és un mèrit del seu estil que conté una prosa elaboradíssima, literària, però clara i assequible. Una prosa molt personal, però que, al mateix temps, conté la influència de mestres com Joan Fuster que, inevitablement, apareix en gairebé totes les seues biografies. Esperem que algun dia ens en faça una com Déu mana de l’autor de Nosaltres els valencians, que continga no només la seua vida, sinó l’evolució de les seues idees. Una biografia que caldria que fera també i acompanyat, com sempre, del fotògraf Francesc Vera.

Levante, 12 d'octubre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada