Pacten o no pacten?

Difícil dilema en què es troben els nacionalistes valencians. Tot un tràngol perquè els pactes són com els matrimonis o els melons, que no saps com t’aniran fins que no els encetes, a bou passat. El fet que les expectatives de Pablo Iglesias s’han desinflat, segons diuen les enquestes, dóna ales als sectors més reticents al pacte i els que en són partidaris no acaben d’entusiasmar-se. La provatura de Grècia li ha fet molt de mal al partit de Pablo Iglesias perquè ha visualitzat que no tenen alternativa a la socialdemocràcia. Per a engolir-se les polítiques dels poderosos no feia falta aquell viatge, els diuen sense cap tipus de compassió. Els del Bloc, no sé si tot Compromís, sí que té una alternativa real a la socialdemocràcia espanyola. Encara que no tenen massa diferències en les polítiques econòmiques i socials, sí que en tenen moltes en la manera d’entendre les relacions amb l’estat. La qüestió nacional sempre ha estat la diferència entre el Bloc i els altres partits progressistes. Una qüestió que, potser, entendrien molt més que els de Podemos alguns dirigents socialistes valencians com ara Ximo Puig o Vicent Soler, si no militaren en un partit socialista tan difícil, com diu Rubalcaba. Un  partit que acaba de liquidar, fer miques, el PSC i que té un dirigent que s’embolcalla amb la bandera espanyola i que ara diu que Ciutadans pot ser un molt bon aliat per a després de les eleccions generals ¿Us podeu imaginar com ens aniria a qui ens estimem aquest país si el PSPV haguera pactat amb Ciutadans amb tot el discurs de Carolina Punset? Penseu-ho bé, perquè només els han faltat el números, perquè Mònica Oltra va fer tots els mèrits per a aconseguir aquell pacte.

Ara els nacionalistes tenen el problema que els d’Iniciativa, els de Mònica Oltra, estan entusiasmats amb el pacte amb Podemos i que el Bloc té molts militants reticents. Cal anar en compte i no precipitar-se. Ara és el moment d’obrir el diàleg i valorar si, tot ben lligat el pacte, pot servir per fer un grup parlamentari valencià. Un grup fet des d’ací i sense ingerències de Madrid. I obert a Esquerra Unida, per què no? Podemos no en vol saber res d’Esquerra Unida perquè no són faves i saben on estan els vots. Si hi ha pacte, que siga des de l’unitat i dels interessos del país i de la seua gent, no dels dels partits. I, si no hi ha, també, que siga un trencament amb trellat.

Levante, 5 d'octubre de 2015