dilluns, 19 d’octubre de 2015

El cardenal




Si els valencians no hem tingut sort amb els nostres dirigents polítics (sobretot amb els de dreta), si som (encara) un país sense política, què em digueu dels dirigents de l’església? Em direu sense cap por a equivocar-vos que la jerarquia de l’església valenciana, no ha intentat arrelar-se al país, i no ha sentit com a pròpia la nostra llengua i cultura. Per no tenir no tenen materials litúrgics per a celebrar, predicar i ensenyar en valencià, com han denunciat rectors com Juli Cignes: “Si un vol treballar i fer servir el valencià en la vida de l'Església, ha de recórrer a Barcelona per tal de buscar càntics i materials pastorals i litúrgics, perquè ací no tenim res. Aquest és el panorama.”

Si el cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, no té cap respecte als seus feligresos, quin respecte, quin amor tindrà als refugiats d’un país i una religió diferents? Cap amor. I vol posar fre a “la invasió d’emigrants i refugiats”, perquè posa en qüestió que siguen realment “perseguits” i es trau de la màniga que formen part d’un “cavall de Troia” dins les societats europees i, concretament, l’espanyola. I ho remata: “no es pot jugar amb la història i la identitat dels pobles”.

Encara com comencem a tenir polítics, com la nostra vicepresidenta Mònica Oltra, que va saber contestar-li com Déu mana: “Vaig tenir fam i em donàreu de beure; era foraster, i em vau acollir; despullat, i em vau vestir; malalt, i em visitàreu; era a la presó, i vinguéreu a veure’m”. La vicepresidenta haguera pogut explicar-li també que els que han jugat i juguen en la nostra història i identitat són el personal de totes les jerarquies, que són els que han portat veritablement la parca de la destrucció de la nostra cultura. Són els més nobles senyors: “Ah veureu què va fer i a què va arriscar-se l’estrenu dins el cavall polit, on sèiem tots els més nobles dels argius, als troians portant la destrossa i la parca”.


Crec, modestament, que no hi ha prou que corregisquen o que es corregisca aquest senyor. Alguna cosa més hauria de fer l’església amb una postura tan dissident amb la del Papa. Es tracta de missatges no diferents, sinó antagònics. Per què creurà tot un senyor cardenal que la gent abandona casa seua i es posa a caminar per les carreteres o a jugar-se la vida en la mar amb els fills i carregats de misèria, sense res?

Levante, 19 d'octubre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada