dimarts, 3 d’abril del 2012

Després de la vaga

La vida ens sacseja i, un dia, ens llevem convençuts, però escèptics, per a fer una vaga general. No tenim altra possibilitat, perquè no podem deixar sols i desarmats els sindicats malgrat que encara estan instal•lats en plantejaments decimonònics. Sempre hem estat a la mateixa part de la barrera i continuarem donant la cara com ens demana el cos. Comproves que hi ha hagut molta por: molta gent en la manifestació i no tanta en la vaga. Per què? Per la por. Estem perdent tants drets que no sé què podran defensar els sindicats d’ací quatre dies. Ho tenim molt fotut: els polítics no pinten fava. La dreta fa el que ha fet sempre: defensar els seus interessos i ser dòcil amb els que tenen el veritable poder, que ara diuen que són els nous déus mediàtics del mercat. La dreta, que volia manar en tots els governs i ara s’ha trobat la pedreta d’Andalusia en el seu recte camí, ara vol que treballem amb les mateixes condicions que els xinesos, com si ací no sabérem que és això, com si ens hagueren regalat el que tenim. Volen que tornem a tindre la por que deu tenir aquesta bona gent que viu sota un règim que sembla que té poc a veure en allò que volien instaurar els camarades de la Revolució maoista. Si no ho teniu clar, només heu de fer un poquet de memòria i recordar què els va passar a aquells que aixecaren el dit en la plaça de Tian'anmen.

I què fem amb la nostra esquerra que va com cagalló per sèquia, deixant-se portar a la deriva sense brúixola ni timó? Penseu que no són capaços de fer el ridícul a Andalusia com el varen fer a Catalunya o, més recentment, a Extremadura? Sempre mirant-se el melic partidista... Hauran de fer més d’un pensament i abandonar el vaixell que creien que ens portava a les Illes Afortunades. Hauran d’inventar alguna cosa per tal que la por que tenen els nostres la traslladen als que poden fer les concessions i que, com a mínim, ens arriben les molletes dels pastissos que mengen cada dia. Hauran de pensar qui són i d’on vénen... I, sobretot, que es deixen d’històries, perquè a nosaltres ens importa molt poc el capità del vaixell. El que veritablement ens importa és que es moguen i que presenten una alternativa creïble i eficaç per no ser governats per gent amb tan poca vergonya.

Levante 2 del 4 del 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada