Shadenfreude

Sé que és tracta d’un sentiment insà, però no puc evitar alegrar-me de les derrotes del Reial Madrid jugue contra qui jugue. L’altre dia, comentava en la sala de professors que vaig gaudir molt veient el Bayer-Madrid. Que, quan marcava el Bayer, botava de la cadira. I que havia celebrat els gols de l’equip alemany com si els haguera marcat el meu equip. I quin goig veure la cara d’un José Mourinho derrotat! I la de Pepe o la de Sergio Ramos? T’alegren el dia, després d’una jornada de dur treball. Comentava això de manera autocrítica sense estar orgullós d’uns sentiments que no puc controlar, com passa en altres tantes coses. Ai, els sentiments! I el professor José Luís Carrillo, que, encara que és de matemàtiques, ho sap tot, em va dir: “Nosaltres no, però els alemanys tenen una paraula per a definir el sentiment d’alegria pel mal dels altres. I la paraula és schadenfreude”. I té tota la raó. Nosaltres només podem fer una paràfrasi o una metàfora. En no recorde quin lloc en vaig trobar una de bona: “ombra alegria”. I si voleu, podem fer servir un refrany sense haver de recórrer al castellà: “Mal dels altres, rialles són”. I això em va portar a reflexionar que entre nosaltres no tenim la parauleta, però no ens privem d’un sentiment de mala bava envers les desgràcies dels altres. Només cal recordar amb què es divertia la gent aquell dia: amb la famosa aventura del rei; amb la patètica disculpa del monarca; amb l’expropiació de Repsol; amb la ridícula defensa patriòtica d’un govern que no sap com reaccionar; amb l’expressió del tir al peu de no sé quin càrrec públic, que és com riure’s de la desgràcia d’un xiquet... Però l’anècdota més divertida de totes és la que pateixes en la pròpia pell. Aquell mateix dia, després de les classes, vaig anar al banc a fer una gestió i un ridícul empleat li va dir a un company perquè jo el sentira: “Jo voldria que a tots els professors els retallaren el doble que els han retallat”. El pobre home, que ara ha de fer la faena que abans feien entre tres, no trobava altra manera de reivindicar els seus drets i lamentar-se dels retalls que ell també havia sofert, que consolar-se en la nostra versió de la parauleta alemanya: “El mal dels altres fa de bon passar”. Ens ho hauríem de fer mirar i retornar a defensar els nostres interessos de manera molt més efectiva: Marx. Levante, 23 d'abril 2022