dilluns, 16 de juliol de 2012

Els escanyapobres


En el debat de l’altre dia en què un Rajoy vençut i manat anunciava, en el lloc on diuen que resideix la sobirania popular, les mesures, els retalls, que li han imposat els que veritablement gestionen la nostra economia, vam comprovar, una vegada més la inutilitat d’alguns polítics. Pot haver un polític més desastre i més carabassa que qui aplaudeix quan el seu líder anuncia les desgràcies que va a imposar a la gent més feble i vulnerable d’aquesta condemnada pell de brau? “Que es foten!”, va dir una diputada valenciana, que no mereix ni que es  pronuncie el seu nom en aquesta columna. En quin món creuen que viuen aquests senyors? I més encara quan no tenen cap marge per a decidir quines són les nostres prioritats i quan Europa ha pres definitivament el comandament i decideix els impostos, condiciona les lleis i modifica els salaris. Com es pot aplaudir això? El president Rajoy ha pujat a un vaixell que no porta a cap port agradable i el camí no estarà ple de ventures i de coneixences, sinó que serà un camí antidemocràtic, que escanya les classes mitges i els autònoms i ofega els més necessitats, després d’amnistiar un bon grapat de defraudadors. Rajoy i els seus companys de viatge comencen a ser els personatges antisistema més perillosos. Han començat a dinamitar tot el sistema de protecció en què aquest estat s’havia pogut dotar després de l’esforç de molts anys i després del gran pacte que es va fer durant la transició.

 I què pot fer l’esquerra? On és la seua força? En té? Quina alternativa presenta? Tenen capacitat de mobilització per aturar aquesta gent que truca de matinada? Per on van els tirs del PSOE ja ho sabíem des dels temps de Zapatero. Amb ell es van iniciar tots els retalls. Però la clau de la postura d’ara ens la va donar el seu actual dirigent, Alfredo Pérez Rubalcaba, quan, segurament, se li escapà: “Si vol retallar, retalle, però no insulte els parats...”. Què vol dir? Que seria millor que després de cada retall ens feren un massatge? Potser seria millor medicina, però és aquesta la diferència? Quina alternativa proposa? Ja ha explicat algú en què consisteix compaginar la contenció de les despeses i el creixement?

Molta gent opina que fa temps que és l’hora d’un gran pacte, d’un consens, d’un govern de concentració dels principals partits que anomenen nacionals. Això em fa més por que una pedregada, perquè em recorda al Movimiento Nacional que és per on sembla que van els trets: ofegar les autonomies i consolidar unes innecessàries diputacions provincials que són producte d’un passat molt obscur i que s’aguanten per interessos estrictament partidistes. Més val que el PSOE es quede en l’oposició i que ens faça massatges.

Levante 16 de juliol de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada