País faller

Ens haguérem estalviat moltes disputes estèrils si haguérem encertat, des del principi, el nom de la terra dels valencians. Ni Regne, ni País, ni Comunitat. Açò és una falla. Els Palau de les Arts, Terra Mítica, la ciutat de no sé què, l’aeroport de Castelló, Grans esdeveniments... Tot grans monuments que es fan i desapareixen o no sabem traure’ls profit, com el fum de les falles. Fins i tot, l’ambiciós Centre d’Investigació Princep Felipe està sense pressupost i acomiadant científics.... Mireu si és així, que amb la pluja carpetovetònica que cau, el debat el tenim en les falles, en el capritxós pont de les falles, perquè, com ha deixat escrit un amic meu, això del Nou d’Octubre no li importa a ningú. Ja no li importa ni a les ties maries, ni als feixistes que s’entretenien insultant les autoritats socialistes. El debat el tenim, com no podria ser d’altra manera, en les falles, entre Fabra i Rita, entre els seus tripijocs pel poder i entre els ingenus de l’oposició que els segueixen el joc. Mentre, l’Estat dissenya una estratègia per  imposar l’Espanya uniforme. I ho venen com una necessitat. Moltes de les veus de les ràdios i els diaris identifiquen autonomia amb ostentació, despeses descontrolades, caciquisme, amiguets de l’ànima i falta de voluntat per combatre el dèficit fiscal. I aquesta autonomia, sobretot, és l’exemple que els ve com l’anell al dit. Els de l’Espanya “grande” de sempre argumenten que els mercats desconfien, perquè desconfien de les comunitats autònomes. I va arrelant en l’opinió pública la idea que les autonomies són l’origen de tots els mals, que són insostenibles. I, mentre, l’entreteniment dels nostres polítics continua sent el mateix de sempre, la historieta dels símbols i de la falla, per interessos de poder. Fins i tot Marga Sanz d’EU, que no diu ni pruna en valencià, ha caigut en la trampa, supose que referint-se al 9 d’octubre: “És una forma de ningunejar una festa que representa el sentir dels valencians i la nostra capacitat d’autogovern”. Mentida. El sentir dels valencians no està en això. Ni en els més conscients que passen d’una festa que celebren les autoritats autonòmiques amb el més pur estil d’ofrenar no sé que a tots els poders i a tots els sants. El sentir de molts valencians està en creure’s el discurs dominant i interessat que les autonomies són un luxe innecessari. Això és el que haurien de començar a contrarestar el senyor Fabra, l’alcaldesa Rita Barberà i els amics de l’oposició. La proposta del president només hauria de ser un problema tècnic i una mica problemàtic.

Levante, 23 del 07 del 2012