L’amic Amat ─ai, sembla un
començament de Ramon Llull, no?─ em recorda que Panorama
descansa durant el mes d’agost i, per tant, aquesta serà la darrera columna de
la temporada. Una temporada que acaba molt pitjor que va començar amb molts més
aturats, molts més retalls, molta més indignació i moltes més manifestacions...
Fins i tot, en l’última de l’altre dia, a València, potser assistiren alguns
dels policies que van carregar contra els estudiants del Lluís Vives, quan
feren explotar allò que anomenen La Primavera
valenciana. I és que no hi ha res millor per a prendre consciència que les
coses van malament que et toquen la corfeta. Ja va explicar el vell Karl Marx que el joc, la lluita de
classes, era un problema d’interessos. I quins són els veritables interessos
d’un policia? Defensar la llei que és pel que cobra? O defensar els seus
interessos com a treballador? Bonic dilema per començar les vacances que
deixarem damunt la taula. Hem oblidat massa prompte Marx i la lluita de classes
i massa tantes coses... El fracàs de les internacionals d’esquerres, de totes
les internacionals d’esquerres, ens ha
portat a unes veritables internacionals de dreta que sí que funcionen. N’hi ha
esquerres? O som ja tots de dreta? Em dóna la impressió que només queden signes
i que les grans protestes que comencen a traure el cap, perquè la situació no
es pot aguantar, no tenen direcció política, ni sindical. L’espontaneïtat del
personal és directament proporcional a les garrotades que sofreix en la pròpia
pell. Però no apareix un lideratge, una direcció política que diga quin és el
recte camí. I els bombers es manifesten en pilotes o en roba interior... Per
què els bombers tenen aquestes preferències? Alto! No estic en contra. Em
mereixen tot el respecte i la meua admiració, sobretot per la tasca que fan
cada dia. Encara com en la darrera mani van fer servir una cosa una mica més
contundent com les motoserres. Els sanitaris es posen la bata blanca i els
professors la camissa negra, que deu voler representar el dol en què està
l’escola pública. És, si ho mireu bé, el triomf de la camiseta, com podem
comprovar fins i tot en els nostres parlaments on els diputats d’esquerra les exhibeixen.
No vull semblar ingenu, però durant aquestes vacances caldria que algú es
plantejara la direcció i els objectius de les accions que segur que vindran i
la coordinació amb la resta d’Europa i el món mundial. Els sindicats i els
partits d’esquerra ─si en quenden─ s’ho haurien de plantejar. O és que no volen
donar una alternativa al desficaci aquest dels mercats i dels diners? Visca la
internacional!
Levante,30 de juliol de 2012
Això, això, a vore si l'estiu ens val per a pensar una miqueta més i en començar setembre tornem amb millor humor, perquè caldrà que en tinguem si no volem col·locar-nos una samarreta i començar a plorar per no arrancar a córrer. Bon estiu
ResponElimina