dilluns, 30 de juliol del 2012

Bones vacances


L’amic Amat ai, sembla un començament de Ramon Llull, no?─ em recorda que Panorama descansa durant el mes d’agost i, per tant, aquesta serà la darrera columna de la temporada. Una temporada que acaba molt pitjor que va començar amb molts més aturats, molts més retalls, molta més indignació i moltes més manifestacions... Fins i tot, en l’última de l’altre dia, a València, potser assistiren alguns dels policies que van carregar contra els estudiants del Lluís Vives, quan feren explotar allò que anomenen La Primavera valenciana. I és que no hi ha res millor per a prendre consciència que les coses van malament que et toquen la corfeta. Ja va explicar el vell Karl Marx que el joc, la lluita de classes, era un problema d’interessos. I quins són els veritables interessos d’un policia? Defensar la llei que és pel que cobra? O defensar els seus interessos com a treballador? Bonic dilema per començar les vacances que deixarem damunt la taula. Hem oblidat massa prompte Marx i la lluita de classes i massa tantes coses... El fracàs de les internacionals d’esquerres, de totes les internacionals d’esquerres,  ens ha portat a unes veritables internacionals de dreta que sí que funcionen. N’hi ha esquerres? O som ja tots de dreta? Em dóna la impressió que només queden signes i que les grans protestes que comencen a traure el cap, perquè la situació no es pot aguantar, no tenen direcció política, ni sindical. L’espontaneïtat del personal és directament proporcional a les garrotades que sofreix en la pròpia pell. Però no apareix un lideratge, una direcció política que diga quin és el recte camí. I els bombers es manifesten en pilotes o en roba interior... Per què els bombers tenen aquestes preferències? Alto! No estic en contra. Em mereixen tot el respecte i la meua admiració, sobretot per la tasca que fan cada dia. Encara com en la darrera mani van fer servir una cosa una mica més contundent com les motoserres. Els sanitaris es posen la bata blanca i els professors la camissa negra, que deu voler representar el dol en què està l’escola pública. És, si ho mireu bé, el triomf de la camiseta, com podem comprovar fins i tot en els nostres parlaments on els diputats d’esquerra les exhibeixen. No vull semblar ingenu, però durant aquestes vacances caldria que algú es plantejara la direcció i els objectius de les accions que segur que vindran i la coordinació amb la resta d’Europa i el món mundial. Els sindicats i els partits d’esquerra ─si en quenden─ s’ho haurien de plantejar. O és que no volen donar una alternativa al desficaci aquest dels mercats i dels diners? Visca la internacional!

Levante,30 de juliol de 2012

1 comentari:

  1. Això, això, a vore si l'estiu ens val per a pensar una miqueta més i en començar setembre tornem amb millor humor, perquè caldrà que en tinguem si no volem col·locar-nos una samarreta i començar a plorar per no arrancar a córrer. Bon estiu

    ResponElimina