Misèria de l'educació

T’acostes a les escoles i instituts i és un drama. Els companys suprimits i desplaçats intenten retenir les llàgrimes en els ulls quan s’acomiaden dels companys i dels alumnes. Deu ser dur tornar a començar de nou en un altre institut, en una altra escola, en un altre poble, com si l’educació fóra com un treball qualsevol en què es pot partir de zero cada any. Com si els treballs en equip es pogueren improvisar tots els dies. Els interins encara ho tenen pitjor, perquè no tenen cap esperança de tornar a treballar, cap expectativa de futur... Els que s’hi queden no saben com podran fer la faena dels companys que se’n van i com podran donar tantes classes a un nombre d’alumnes excessiu i amb tants nivells diferents. El tractament individual, tantes vegades necessari, serà missió impossible. Si els nivells de fracàs escolar eren ja insuportables per falta de mitjans, ara serà molt més pitjor: vindrà un nou incendi. Les escoles i instituts necessiten de més personal especialitzat per atendre les noves problemàtiques que plantegen les noves formes de vida. L’escola ja estava obsoleta i necessitava de moltes més inversions i s’està fent el contrari. La Consellera, pobreta, no sap realment el paper que li han encomanat. No sap realment quina és la seua missió, perquè si fóra conscient del mal que està fent, segurament dimitiria perquè posaren un nou forense que acabara de rematar la faena. I la inspecció educativa? Ai!, la inspecció, quin paperàs que l’obliguen a fer. Encara com s’ha sentit alguna veu digna d’alguna associació d’inspectors que ha explicat les coses com són. S’ha de ser d’una pasta especial per a anar a una escola de poble i reduir la plantilla de mestres a la meitat. Fer grups amb diferents nivells és la solució que donen als pobles menuts. I els que més ho patiran seran els de sempre: els que no tenen diners per pegar a fugir allà on diuen que la gent és culta,  rica,  desvetlada i feliç... En el país d’Angela Merkel, que és l’ama de tots els qui ens governen ací, ho tenen molt clar: cal invertir en educació. I ho defensen per la competitivitat. En un món tan globalitzat els nostres treballadors han d’estar formats per a ser més competitius, diuen. Per això, potser, a banda de formar els seus, ens imposen la no formació dels nostres, perquè no puguem competir i continuem sent un país de segona. Això sí: sempre tindrem el futbol ja que,  per al joc de la piloteta, no escatimem en duros. En això sí que invertim. I som els millors...

Levante, 9 de juliol de 2013