dilluns, 15 d’octubre del 2012

Rosa Díez


Salvador Vendrell

 

El que no tolere en els polítics és la hipocresia, l’oportunisme, la mentida i la demagògia de mala bava. Per això, mai no m’he empassat el tarannà simpàtic que volia vendre González Pons, que és un paio tan exagerat que és  capaç d’anar als premis Ciutat d’Alzira com a conseller i fer  un discurs com si fóra un líder del PSAN i, a l’endemà, provocar un incendi anticatalanista per interessos particulars i partidistes. No m’agrada la gent que diu una cosa i, després, fa tot el contrari. Això em passa també amb Rosa Díez i el seu partit UPyD. Rosa Díez és una dirigent fracassada del PSOE que ha viscut molts anys de la política i que vol seguir vivint d’ella a base d’un discurs antipolític, perquè sap que agrada a un cert personal desencantat. Si en el PSOE haguera aconseguit el que volia, no haguera abandonat el partit, ni haguera muntat la paradeta que ha muntat. I ara també li ve molt bé jugar a viure contra tots els nacionalismes excepte l’espanyol que, com diu la santa Constitució, és cosa sagrada. I el programa és molt fàcil: cal acabar amb les autonomies i amb totes les llengües que no siguen l’espanyol. I, per això, el seu acòlit que juga a casa nostra Toni Cantó s’atreveix a dir que li sembla un error que els valencians  parlen un perfecte valencià i no sàpien anglés i ho atribueix a les prioritats del PP en matèria educativa. I, això, basant-se en experiències d’amics, saludats i coneguts. No cal parlar d’estudis contrastats sobre l’experiencia bilingüe o plurilingüe. La gran mentida és atribuir al PP el coneixement del valencià com a prioritat educativa. Els senyors del PP, si hagueren pogut, ja faria temps que hagueren tret el valencià del mapa, l’hagueren aniquilat... I l’altra gran mentida és dir-ho com si tots els madrilenys, andalusos, extremenys i... tingueren un coneixement de la llengua de Shakespeare millor que els valencians o catalans. Que ens ho demostre i, després, parlem. No m’agrada i m’amoïna que aquesta gent, que no té partit ni té res en aquesta terra, tinga més vots que la gent que s’ho ha currat durant molts anys. Només em consola el que diu Empar Moliner, que té més raó que una santa: “No sabem què faria Rosa Díez si governés en matèria econòmica... Sabem això sí, que seria una gran gestora cultural, perquè fins ara el que ha fet de manera intuïtiva és un triomf absolut per al món de l’art: ha apartat Toni Cantó de la interpretació”. Jo afegiria que, més aviat, l’ha apartat dels escenaris teatrals, perquè continua fent teatre del dolent.

6 comentaris:

  1. Clar i català. Un altre article brillant. Ets el meu heroi!

    ResponElimina
  2. quan érem més jóvens i buscàven litetatura política revolucionària, com a mínim jo, ens decantàvem per l'anarquisme, que era com anar més enllà dels límits de l'esquerra: una quimera, en diria algú ara. En aquelles lectures adolescents hi havia frases que deien coses com aquesta: "qui mana? el polític que millor ha sabut enganyar al poble". Rosa Díez no sabia com fer-ho i farta de perdre ha trobat una escletxa per on traure el cap, anar contra el poder, contra les pors d'alguns i les covardies d'altres. Ha trobat una eixida, una veu pròpia, però és a l'altra banda de la ratlla, és a la banda de la mentida, del joc populista i del missatge falsament transgressor. I m'agrada que articled com el teu ho diguen ben clar.

    ResponElimina
  3. Voro, l'artícle és magnífic, i oportú perquè encara no m'he pogut traure el regust agre que em deixà aquesta senyora horrible l'altra nit en l'entrevista que li va fer l'Évole. Gonzàlez Pons sembla un paiasset de fireta al seu costat. D'agrair, també, el complement que ha fet al teu article Josep Escolano.

    ResponElimina
    Respostes
    1. que bonic és tindre amics que et lligen. Anirem a Alaquas, si no passa res...

      Elimina