El camp dels atmelers

Enguany el mes de març no només hauria de passar com uns dies festa fallera. Després dels trons de les mascletades, caldria recordar que fa 75 anys milers de republicans van esperar infructuosament, humiliats i derrotats, al port d’Alacant que es va convertir en l’últim refugi de la República i en l’única eixida possible cap a l’exili. El 30 de març culminaran quatre dies d’actes commemoratius del 75 aniversari d’aquells successos. Es posarà un monòlit en el port en el lloc on el 28 de març de 1939 va partir l’últim vaixell amb exiliats: l’anglés “Stanbrook”, un mercant amb capacitat per a només 24 tripulants que, gràcies a la heroïcitat del seu capità gal·lés Archibald Dickson, va se capaç d’endur-se fins a Orà 2638 persones. La majoria, però, no van poder fugir i es van haver de quedar estripant tota classe de carnets que identificaven la seua militància política: comunistes, socialistes, anarquistes... Molts no van voler caure en mans dels enemics i elegiren el suïcidi. Un dels casos que més m’ha impressionat és el de Francesc Oliver, alcalde d’Alzira: “Acabe de veure’l morir. Encara tremole. S’ha posat un puro molt gran en la boca, s’ha assegut tranquil·lament en un caixò, ha encés el puro i li ha fet dues xuclades ben fortes. Ha expulsat el fum, ha agafat una navalla i s’ha tallat el coll. Ha caigut mort en un moment. No s’ha deixat auxiliar per ningú. Si hagueres sentit els crits d’espant que ha fet una de les seues filles! No ho oblidaré mai!”.  La majoria, però, va preferir viure i va quedar en mans dels vencedors. Els soldats italians els van conduir a un camp de concentració improvisat, a les faldes de la Serra Grossa, a la Goteta, l’anomenat camp dels Ametlers. Max Aub li posà el nom a l’indret i a un llibre seu en què s’explica la humiliació i l’horror dels vençuts i on ara s’erigirà un monument format per un bloc de pedra i dues columnes retirades de l’estació de tren de la ciutat en la recent remodelació per a l’arribada de l’AVE. Allí podrem llegir la placa següent: “En aquest lloc, immortalitzat per Max Aub en la seva novel·la El camp dels Ametlers, van estar reclosos durant alguns dies l’abril de 1939 i en terribles condicions els milers de republicans capturats en el port alacantí al final de la Guerra Civil Espanyola. Posteriorment van ser traslladats a diverses presons i, especialment, al camp de concentració d’Albatera”. Haurien d’afegir les paraules de l’escriptor: “Passarà el temps que passarà (...) però el que és evident, el que ningú no podrà amagar ni esborrar és que en aquest indret es matà perquè sí”

Levante, 24 de març de 2014