dilluns, 10 de març de 2014

La consellera liberal





M’ho dia l’altre dia, parlant d’una comunitat autonoma veïna, un dirigent d’aquells que formarà govern en la nostra esquifida autonomia, si no la caguen, que són capaços, en els quatre dies que els queden a aquesta gent que ens governa. Em deia: “Després de tant de temps, veig que vosaltres teníeu raó als disset anys: “ Independència, perquè totes les coses que he intentat, en tots els partits que he militat, respecte l’autodeterminació (que és un dret democràtic bàsic), de federalisme, d’inventar un estat on tots hauríem de poder conviure, ha resultat una mentida. O els nostres veïns tenen un estat propi o aquesta gentola se’ls menja per la garreta”. I, si us dic la veritat, m’ha fet pensar, perquè m’he passat mitja vida procurant ser pragmàtic i encabir-me en una política possible per aconseguir coses. Em vaig fiar d’un vell amic anarquista que va dir alguna cosa així com: “Si per aconseguir l’impossible deixes d’aconseguir el possible estàs fent el fava”. I encara que tenia raó, el vell anarquista, la cosa l’han portada massa lluny. “No deixeu que la prudència ens faça traïdors”, va dir un altre conegut meu. I ja no es tracta de la prudència. Es tracta de saber on és o està cadascú. Dic on és o està, perquè, en la nostra catalana llengua, no és el mateix. Ja ho va explicar un diputat en el parlament espanyol i va passar desapercebut: “Nosaltres estem espanyols, però no ho som”.  Dic totes aquestes coses, que semblen producte de la vella escola avantguardista d’escriptura automàtica, perquè no em cap en la tòtina que la nostra consellera Català –pobreta: sempre serà esclava del seu cognom−, que se les dóna de lliberal, tanque a la meitat del curs una línea en valencià per a fer-la en castellà, perquè una minoria insignificant vulga l’ensenyament en castellà. La lliberal consellera ho té molt clar: ho canvia al castellà. No acabe d’entendre que actue com si fóra una becària en un col·legi de pago. Què ha d’agrair? Qui la pressiona? Hauria de saber que gestiona l’escola de tots i no la d’uns quants intransigents. Però, dissortada, conviu al costat d’una gent que s’ha dedicat al que s’ha dedicat i... La Consellera s’hauria de creure qui és i què representa i defensar la llengua que diuen que tant volen. Però no: ella és una becària, liberal o no, que viu entre elefants. Caminaràs entre elefants, crec que ha escrit Ferran Torrent, parlant d’una altra persona. De totes maneres per mi cap problema. Que seguisquen fomentant l’independentisme i que donen la raó a unes criatures de disset anys. Que la tenien.

Levante, 10 de març de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada