Del retrobament de l'esperança

Eixim de l’infern, del mal cruel abandonat darrera. No cal que us l’explique, perquè coneixeu tots els dimonis i els càstigs que hem hagut de patir. Són molts anys, massa anys d’humiliacions i d’empassar-nos totes les senyeres amb pal i tot. Els drapets ja no m’entusiasmen, però estic amb Ribó quan diu que cadascú porte la senyera que li vinga de gust. Sí senyor! Això és llibertat d’expressió i les altres coses són ximpleries. Hem hagut de suportar uns troglodites infames que anaven sobrats, tan sobrats que volien rematar-nos. I ara no ens donen cap llàstima de veure l’hòstia que els hem pegat amb els nostres vots. Que hòstia!, deia Rita Barberà un dia inoblidable. Que hòstia! Però invocava un pacte contra els radicals. No m’estranyaria que l’acomodat Felipe González donara suport a una ximpleria d’aquestes per salvar a ella i a Esperanza Aguirre contra el mal bolivarià.

El més digne de tots en la derrota ha sigut el president Fabra. Ha sigut un dels poquets derrotats de tot l’estat que l’ha reconeguda i que no crida a la unió contra els radicals. Ha aprés la lliçó i no invoca el fantasma del catalanisme per salvar-se com va fer de manera ridícula amb la Llei de senyes d’identitat. Diu que ha sigut un lluitador contra la corrupció, però no diu que ha utilitzat la mentida i els sentiments baixos. No ens va voler fer cas quan li diguérem que això de l’anticatalanisme s’havia acabat. Que portem molts anys de la Llei d’ús i Ensenyament i que la gent ha anat a escola i no l’enganyen amb cacau i tramussos; i, menys encara, quan s’ha demostrat que estava envoltat d’autèntics “presumptes” delinqüents. No fan por amb els fantasmes, perquè ells són els que fan por. No li teníeu por a Rita? En feia i molta.

No us penseu que ja hem arribat al cel. Hem eixit de l’Infern, però encara estem al Purgatori. Hem retrobat l’esperança, però tenim un llarg camí per recórrer. El Purgatori no és el fossat cònic per on davallàvem; sinó una muntanya. Contràriament a l’Infern, a mesura que hi pugem la gravetat dels pecats és menor. Recordeu que el primer esglaó que hem de superar és el de la supèrbia i no ens acompanya Virgili com a Dant en la Divina Comèdia. Ens acompanya Joan Ribó, Ximo Puig, Mònica Oltra, Enric Morera... Comprovarem si tenen prou trellat per combatre i véncer la supèrbia, la vanitat, l’altivesa... Pacteu, per l’amor de Déu!

Levante, 1 de juny de 2015