Del ritual de la purificació

Hem d’admetre que, si no haguera estat per l’èxit de Podemos, els partits tradicionals no haurien mogut fitxa i no haurien intentant regenerar-se i, potser, la veritable dreta, la de la pela, no haguera promogut Ciutadans. Abans de l’aparició de la nova formació, vaig sentir dir a Joan Romero, que no és sospitós de ser membre de cap cerclet, que el Partit Socialdemòcrata no seria capaç de regenerar-se per ell mateix, que calia que la gent el forçara. Ara, però, després d’aquestes eleccions m’han sorprés una miqueta les declaracions dels nous purificadors de l’esquerra. Són tan purs que només volen governar allà on són el partit més votat. Allà on no són la primera força del canvi, no volen contribuir-hi, no volen mullar-s’hi. Però, això sí, han de posar condicions perquè els altres puguen governar i, des de Madrid, diuen qui ha d’anar davant de la nostra expedició. Aquests nous polítics donen la impressió que volen ser Cató el Jove, que guarda l’accés al Purgatori. Amb els cabells llargs o barba barrejada amb algun pèl blanc, es creuen amb el dret de purificar els altres, de rentar-los la cara per a esborrar-los qualsevol brutícia, però ells es queden sense pujar la gran muntanya, a l’ombra d’una bona garrofera. No es volen embrutar per a després, en la nova expedició, arribar els primers, i sense patir, al cim. Una estratègia legítima, però la seua obligació hauria de ser comprometre’s en els govern per fer les coses que proposen.

Amb Ciutadans, però, la sorpresa no és tanta, perquè sents parlar Carolina Punset i ja saps de què van. Els van fer créixer perquè foren el  Podemos de la dreta, amb la imatge de lluitadors contra la corrupció i de defensors de la democràcia, però, ací, a casa nostra, tenim la desgràcia que la dreta sempre es fa troglodita. Els de Ciutadans encara no manen de res ni poden condicionar res i ja adverteixen que la seua prioritat és no donar ales al nacionalisme. No els agrada el gran èxit de Compromís. Punset, com a ecologista que és, defensa tota classe d’animalets, però nega el dret a tenir una llengua digna, com la que ella fa servir. No vol que s’extingeixen els animalets; però, potser, deu voler rematar la cultura de les persones d’ací, com ho volia fer Rus.

Quanta raó tenia Joan Fuster quan deia que aquest país serà d’esquerres o no serà! No podem perdre aquesta oportunitat.

Levante, 8 de juny de 2015