dissabte, 8 de gener del 2011

Bon Any







Enguany els retalls en les estrenes en forma de paga extraordinària han deixat el personal acovardit. Et trobes qualsevol conegut pel carrer i, com a “Bon Nadal” o “Bon any”, t’amolla un discurs catastrofista i pessimista. “És com si fórem xiquets que hem abusat tant de tot, que ens pensàvem que ací tot el món lligava els gossos amb llonganisses. Per això, els reis d’Orient han decidit regalar-nos el carbó que ens mereixem”, em diu. I continua: “Set-cents euros menys que l’any passat i molta més faena. El treball que faig jo el fèiem entre tres i encara gràcies que sóc jo el que no han despatxat i calladet per si ara em toca a mi. De vagues generals, res de res. Feu-les els funcionaris que sou els que podeu. El problema, però, és que encara no he sentit cap sabut anunciant bons presagis per al 2011 que encetem. Ningú no pensa que puga passar alguna cosa que faça canviar aquesta marxa fatal que portem en tots els aspectes. I damunt volen que mirem com a enemic una cosa que se’n diu els mercats, que són com si foren cometes: presagis de grans dissorts. Damunt, el president Zapatero, en una declaració que potser intente justificar les mesures, que tanta gràcia fan als mercats i tan poca a nosaltres, diu que encara falten cinc anys perquè comencem a albirar l’eixida del pou on ens ha portat aquesta absurda manera de viure. Jo no sé tant per a saber si les mesures o retallades que està adoptant el Govern de Madrid són inevitables o útils per a la recuperació. I tampoc no vull entrar en la demagògia d’esmentar tantes coses que han costat molts diners i que sí que considere evitables i inútils. El que sé és que ho pagarem tot sempre els mateixos. I com que es tracta del govern de l’altiplà i els d’ací diuen que la culpa la té Zapatero em permetré, per una vegada i única, citar Ortega: “ Que no sabem el que ens passa: això és precisament, el que ens passa”. És clar: el nostre problema és la incertesa.” No vaig interrompre en cap moment el discurs del meu conegut. Intentava memoritzar-lo per a fer aquesta columna, però, quan acabà, no vaig poder evitar desitjar-li bon any.

Levante 3 de gener de 2011