Sembla que els líders d’un partit en què abunden els experts en la pràctica de la corrupció, com el PP, i els d’un partit que anava d’abanderat de la neteja, com Ciutadans, no saben definir, ara, la parauleta. Els sentim divagar sobre què vol dir corrupció i no sabem si baquejar-nos de riure o de posar-nos a plorar. Com si no fóra una cosa fàcil i senzilla que a casa nostra ja va deixar clareta, ja fa un grapat de segles, el nostre Francesc Eiximenis quan parlava del tirà, d’aquell governant que en fa un mal ús del poder que li és atorgat. Al capítol 58 del Dotzè de Lo crestià, que porta per títol “Que furtar a la comunitat sia pijor cosa que furtar a alcun en singular”, Eiximenis explica un altre possible tret definitori del tirà: és aquell qui furta a la cosa pública. I ho exposa amb tons exaltats: “Per raó d’açò ensenyaren los grans philòsofs que los tirans deuen ésser perseguits fins a la mort, car tostemps aflaqueixen e empobreixen la cosa pública, e aytant com poden enriqueixen si mateixs”. No hi ha perill, però, que lligen Eiximenis molts dels representants de la nostra dreta. Van de cristians, però, ja ho sabeu: són ignorants en prosa i actes morals.
Els de Ciutadans no es posen d’acord amb el PP en el tema de la corrupció i no s’atreveixen a demanar-los una peça mediàtica com van fer a Andalusia −com podria ser la nostra Rita Barberà, per què no?−. I busquen l’atenció intentant negociar el model d’ensenyament a Catalunya. La cosa té collons: uns partits minoritaris a Catalunya, des d’un pacte fet a Madrid, han de decidir eliminar el model d’ensenyament català per substituir-lo per un ensenyament trilingüe. Recordeu la batalla de les Illes i les propostes del PP a casa nostra. I, si ho mirem bé, és més divertit encara: només les comunitats que tenim llengua pròpia tenim la necessitat que els nostres alumnes aprenguen ràpidament l’anglés. La trampa és evident: més castellà i més anglés per impedir la normalització de la llengua encara minoritzada. Decidir a Madrid que s’ha de fer en les autonomies en el tema de la llengua no és corrupció? Com a mínim és una proposta poc democràtica.
Si parlem de casa nostra, els polítics haurien de saber que els valencianoparlants som els únics bilingües d’aquesta terra −sabem valencià i castellà− i que, si cal més bilingüisme, vol dir que cal més valencià, perquè els castellanoparlants −la majoria− en saben poc de valencià. Cal que els polítics s’assabenten que, per garantir els drets dels que tenim una llengua pròpia, l’han d’aprendre tots els que han de servir el ciutadà: els jutges, els polítics, els mestres, els metges... L’excusa que tots hem de saber el castellà és molt pobra. Que aprenguen la nostra llengua, que nosaltres ja hem aprés la seua. I tant com l’hem aprés! Molts de nosaltres, els més majors, a base d’hòsties i humiliacions en l’escola.
Levante, 29 d'agost de 2016