Se m’han quedat
els ulls com taronges en llegir la malifeta, que deu ser legal, d’aprofitar
subvencions i convertir un treball, que ja és molt dur i inestable, en una
burla per als joves aspirants a guanyar-se quatre duros. Només quatre duros,
perquè de perspectiva laboral res de res. Emparar-se en la reforma laboral per
fer mòduls formatius en recol·lecció i manipulat de cítrics és esprémer tant la
taronja que la deixen sense suc. Un subterfugi pocavergonya per explotar més
encara als qui desesperadament necessiten pagar-se la matrícula de la
Universitat o, simplement, passar casa.
Ho dic amb
coneixement de causa, perquè, com molts, he passat per la Universitat dels
camps de tarongers. Mireu com ho conta Francesc
Viadel: “Per a anar a collir ens aixecàvem fosca nit encara i amb les
primeres hores de llum, després de complir amb el ritual de llogar-se en la
plaça, ja estàvem al camp disposats a fer-ho tot estelles, a carregar tants
camions com l’hort i les nostres forces ens permeteren. Molt sovint, però, abans
de fer ni una sola alicatada, havíem d’esperar que el sol eixamorés la rosada
dipositada sobre la fruita ja que calia collir-la ben eixuta perquè no es
podris a les cambres de maduració del magatzem. Llavors esperàvem vora el foc i
torràvem sardines, jugàvem a la brisca o als daus, enraonàvem abrandadament
sobre política o futbol”. En definitiva, una jornada laboral que durava de sol
a sol. I us assegure que no necessitàvem cap tipus de formació per a
guanyar-nos el jornal. Com que érem joves, teníem el privilegi de fer les
tasques més pesades com carregar el camió i ajudar els més vells carregant els
seus cabassos amb l’excusa que ells eren més ràpids fent servir les alicates. I
ens pagàvem com a tots com no podia ser d’altra manera. No, no necessitàvem cap
tipus de formació. Els pares ja ens ho deien ben claret: tu estudia que per
anar a treballar al camp sempre estaràs a temps. Tenien molt clar que havíem de
fugir d’aquella situació més indigna que la de qualsevol altre tipus de
treballador, perquè la gent del camp s’ho empassava tot.
Deixeu que
m’indigne i que maleïsca tot el que em van ensenyar a maleir els collidors de
taronja en assabentar-me com volen contractar els joves per menys de sis euros
l’hora per un treball molt dur ple d’arraps de les branques dels tarongers i de muscles fotuts
de tant de cabasset. Tothom no val, però m’agradaria veure els teòrics
lliberals que deixen fer programes com aquest amb els llavis tallats pel fred
“i les mans, la cara, i si el sol s’amagava se’t gelaven fins i tot els
pensaments”.
Levante, 27 d'octubre de 2014