El problema i el perill més imminent de l’extrema dreta no és que puga governar, sinó que escampe el seu pensament com una taca d’oli. Les seues mentides i la seua política irresponsable i poca-solta no només contaminen els altres partits de la dreta extrema, que són el PP i Ciutadans, sinó també a l’únic partit espanyol de la “dreta” moderada que és el PSOE. Joaquim Nadal, exconseller socialista de la Generalitat de dalt, que no és precisament un radical, ens adverteix: “La frivolització de la política, el menyspreu que s’estila i alguns dirigents tot sumat té tots els ingredients del desastre.” I ho diu, entre altres coses, a propòsit de les declaracions del ministre socialista d’Afers Exteriors, Josep Borrell, on qüestionava la violència policial durant el referèndum de l’1 d’octubre. Nadal va fer una piulada que he compartit: “La repressió de l’1-O és un fet provat i tangible. Identificable amb noms i cognoms de persones de totes les edats afectades. El PSC si vol ser alguna cosa a la política catalana, i més li valdria, hauria d’esmenar Josep Borrell”. I l’he compartida, la piulada, per una raó: perquè les paraules del ministre ataquen els professionals sanitaris segons els quals van tenir més de 1.000 ferits. El mateix Miquel Iceta ha confirmat que aquell matí va telefonar a Soraya Sáez de Santamaría. “Li vaig dir que estaven cometent un error polític gravíssim i que el dispositiu policial de l’1-O estava mal plantejat i tindria efectes contraproduents.” “Vam fer un comunicat molt dur demanant la retirada de les forces de seguretat. Jo abans de fer-lo públic vaig telefonar (a Soraya) per avançar-li’l”. “Si aquesta conversa va tenir alguna conseqüència sobre la decisió que va prendre el govern, la veritat no ho sé.”
El pensament de la dreta extrema, però, no només s’escampa en els altres partits polítics. Arriba a llocs que feia temps que no arribava. Recorde que, en ple franquisme, ma mare ens portava a València a comprar-nos roba i, manta vegades, les dependentes li demanaven que parlara en castellà. Ma mare deia que no, que ella pagava. I això era suficient. No era una “nacionalista” com diria Toni Cantó. Només era una persona d’un poble on tothom −ai!, perdó− només parla valencià. Ara, diuen que el valencià és una llengua constitucional, però la dreta extrema la qüestiona en els àmbits públics. I només ens faltava que la taca del seu pensament ens afectara en l’àmbit privat. Un guàrdia de FITUR (Fira Internacional de Turisme) va reprendre la nostra vicepresidenta, Mónica Oltra −que mireu si es radical que vol el seu nom escrit en castellà−, per parlar valencià en una conversa més privada encara que la de la meua mare. Alerta amb la taca.
Levante,28 de gener de 2019