La col·lecció Bernat Metge va fer una tasca fonamental en la traducció dels clàssics. La seua actuació ha estat imprescindible per alguns que ens mantenim cabudets en voler gaudir d’una llengua totalment normalitzada. Gràcies a aquesta tasca podem llegir: “Arribaren plegats a la tenda i les naus dels mirmidons i van trobar Aquil·leu amb el so harmoniós d’una lira, bella i artitzada, que dalt tenia un claviller de plata; se l’havia enduta com a part del botí quan va arrasar la ciutat d’Ecció”. A través de la literatura i de la bellesa de la música que escoltaria Aquil·leu, nosaltres, pobres lectors mortals, podem constatar que, des dels nostres remots orígens, els tambors de guerra han estat presents permanentment. I la Bernat Metge, amb més de 370 volums, ens subministra un material sense el qual no podrien identificar les nostres arrels i burxar en el botí literari de les ciutats arrasades.
Barcelonesa d’edicions està intentant tapar un altre dels forats que teníem: la publicació de materials d’estudi i de treball. Per això vaig assistir a la presentació de la traducció d’Harold Roig d’un llibre fonamental de John Burnet, L’aurora de la filosofia grega, que es feia a les Tertúlies de ca Fuster a Sueca. Un llibre que és una “narració” del naixement d’una cosmologia “científica” que faria dels pensadors, que Burnet no volia anomenar pre-socràtics, els pares de la ciència europea: “El meu desig ha estat mostrar que una cosa nova vingué al món amb els primers mestres jonis”. Mestres que van obrir el camí que Europa sempre ha seguit i que ens porta a definir la ciència com “el pensar sobre el món a la manera grega”. Vaig tindre el gust de xarrar i fer-me alguna copa amb els professors Josep Montserrat i Jordi Sales, que van fer una presentació molt interessant i amena d’aquest text tan influent en la primera meitat del segle XX en llengua anglesa. Però jo em vaig quedar amb un parell de frases del professor Jordi Sales que no tenen res a veure amb el llibre. Va dir insistentment que calia reflexionar sobre la violència a Europa. “Ah, home cec! ¿Et penses de veres que els fills dels aqueus són tan poc aguerrits i tan covards com dius?”. I que el millor argument contra l’escepticisme és la tafaneria.
(Levante, 14 de març de 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada